Ja en
tenia ganes !!! per fi diumenge passat vaig canviar les bambes de córrer per la
bici, sense cap cursa amb cara i ulls a la vista (la de Sant Esteve és una
excusa per trobar-nos tot al acolla i agafar gana per dinar) en principi els
caps de setmana els destinaré a pedalar en Btt o carretera, i per començar vaig
decidir treure la pols acumulada a la btt (quan vulgui treure la de
carretera hauré d'avisar a algun arqueòleg…) desde l’Abril que no
l’agafava !!!, el grupet el formàvem el David, el Xavi, el Toni i la Salut i jo
mateix, inicialment també havia de venir el Pau però el dissabte es va fer mal
corrent i va decidir no fer-se’n més…va ser una matinal clàssica, dins el grup
i teníem de tot desde bicis prototip fins a bicis que necessiten una bona
repassada…o un canvi…equipacions modernes lleugeres i paravents a jaquetes
grosses i pesades amb pantalons amb el mitjó per fora…el més curiós és que els
dos extrems estaven representats per dos germans , és a dir, per la Salut i el
Toni…però això no es res més que pura anécdota…l’itinerari escollit va ser una
volta clàssica, Sabadell-Castellar-Puig de la Creu-volta a
Cadafalch-Casstellar-Sabadell, uns 40 km fets a ritme tranquil (però amb alguna
que altre "demarrada"…) i amb alguns punts
a destacar:
El Toni i la Salut, dos estils...diferents.
1- La
bici que portava la Salut, un prototip d’elaboració pròpia (busqueu Bteam a
facebook), una preciositat verda i negre que només portava un sol plat però amb
12 pinyons, la Salut i el seu company han creat aquesta marca que tot just acaba
d’entrar al mercat, la pobre es va passar el matí explicant-nos (ara un ara
l’altre) aquest projecte…ara bé, quan vàrem parar al coll de l’Alzina Balladora
(ple de ciclistes) ja va ser el súmmum, a
la pobre li varen fer un tercer grau !!! val a dir que se’n va sortir prou bé…
2- La
tossuderia del Toni, lo normal és que si es va massa abrigat abans d’una pujada
et desabriguis…més que res per no haver de parar a mitja pujada a fer-ho…
3- La
mentalitat d’enginyer del Toni, que l’intentis convèncer de que és millor no
posar plat petit i pinyó gran al principi de la pujada i posar-lo ja no puguis
més i et respongui que així fa menys força perquè la canvia per revolucions i
parell i per tant no fatiga el quàdricep…el pitjor de tot és que quan et vol
fer cas li surt la cadena li trenca dos radis i li deixa la llanta feta un
nyap…
Que s'han trencat dos radis? cap problema es dobleguen i llestos...
4- El
retorn (involuntari) del David als anys 80/90, en un punt del recorregut (al
voltant de Can Catafau diria) a la seva bici se li va clavar la forquilla, o
sia que va fer la resta del recorregut, amb dues baixades importants, amb una bici rígida, temps passats no sempre
foren millors…
Aquí encara no ho sabia, però el David està a punt de retornar al passat
5- La reaparició del Xavi “imprudent”, en les últimes sortides que havíem fet el Xavi
s’havia mostrat més prudent i conservador (bàsicament a les baixades….a les
pujades sempre ho ha estat…) suposem que el fet de ser pare fa que t’hi
miris més…però que caram la nena ja camina o sia que pot tornar a jugar-se-la a
les baixades, i si no que li preguntin al del cotxe que pujava…
El Xavi es tapa la cara per tal de que no el reconeguin...és un perill !!!
6- La
tinc massa petita, la bici vull dir, espero poder estalviar una mica i d’aquí uns 30 anys (suposo que ja
hauré estalviat prou) em podré comprar una bici de la meva talla…amb la que
tinc ja vaig fent però cada cop que em veig en una foto penso el mateix : o
falta bici o sobre ciclista…
Bici massa petita, ciclista massa gran... o perspectiva curiosa ???
En
resum, que ja tinc ganes que arribi
diumenge que ve.
No ho sóc pas d'imprudent!! ;-)
ResponEliminaDiumenge més....