L’altre dia, mentre treballava,
se’m va acostar la propietària de la casa on feinejava, després de comentar la
feina feta em va preguntar d’on érem, al dir-li de Sabadell ella em digué : “Ja
es nota, el teu català no és de Can Fanga, aquí costa de trobar gent que parli
català” al veure la meva cara de pòquer continua dient : “La majoria són castellans,
moros o xinos…” com que ja vaig veure per on anava la cosa li vaig dir “Mentre
ens entenguem …tant hi fa no?” però la dona va seguir :”Mira, aquí d’estelades
poques i n’hauria d’estar ple !!! (ella en tenia una de ben gran a la terrassa) tot just n’hi ha quatre de
comptades.” i la senyora ho deia amb una rabiosa indignació, com que tenia altre feina per fer vaig
decidir que lo millor seria acabar la conversa d’una manera ràpida i eficaç:
“Doncs jo tampoc en tinc cap d’estelada penjada (és cert, tinc una senyera que
ja hauria de jubilar)… però tranquil·la que si arriba el moment votaré Si.” i
vaig seguir fent el que feia. En una altre ocasió ja fa més temps, una senyora,
molt empipada per què havíem entrat el seu balcó sense avisar, després d’uns
minuts d’estira i arronsa em va espetar: “Encima eres un mal educado !!!
estamos en España y a mi me tienes que hablar en español !!!” aquest cop no
recordo com va acabar la conversa, però és molt possible que l’engegués a dida i
seguís fent la meva feina, això si, sense posar els peus al seu balcó.
A que treu cap això que explico
us preguntareu, doncs que crec que de caps quadrats i d’intolerats n’hi ha a
tot arreu, n’estic fart d’escoltar o llegir
arguments a favor o en contra de
la independència que es basen en el menyspreu cap als altres, com si tots el
que no pensessin exactament que tu fossin imbècils o els seus arguments fossin
equivocats simplement perquè no són els teus, això passa a costat i costat de
la línia, fins i tot aquells que creuen que poden mantenir un peu a cada costat
(?) cauen a vegades en aquest error, és evident que tard o d’hora i sense
voler-ho tots acabem fent algun comentari fora de to, som humans i per tant ens
equivoquem, el problema és quan la manera de defensar els teus arguments és
menystenint els dels altres, o quan directament es generalitza: “Els espanyols són
uns fatxes!!!” o l’altre versió “ ¡Los catalanes són unos nazis!”, no ho sé,
potser soc una rara avis entre els
independentistes però flac favor fem a la causa si per defensar la nostra
voluntat a ser independents l’únic que saben fer alguns és insultar als que
volen que Catalunya segueixi formant part d’Espanya, podríem utilitzar aquell
concepte que la gent va descobrir durant la primera Guerra del Golf : Foc Amic,
i és que a vegades el que fan molts amb el seu argumentari carregat d’odi i
mala llet és precisament l’efecte contrari, si em permeteu us en posaré un
exemple: durant el 9N davant l’escola on vaig a anar a fer de voluntari s’hi
van presentar un parell d’energúmens que es van dedicar a incordiar verbalment
(per sort no es va arribar a l’enfrontament físic) a la gent que anava
entrant, a mig matí va entrar una parella, rondaven la seixantena i eren
castellanoparlants, ella nascuda a Catalunya i ell no, l’home venia emprenyat
com una mona, i ens va dir que venia disposat a votar NO, però que havia
decidit votar SI/SI i ens va voler explicar el perquè, resulta que feia poc havia
anat al seu poble i allà l’havia sorprès la mala llet que destil·lava la gent
contra tot allò que fos català fins i tot s’havia enfrontat a la seva família
la qual cosa li demostrava que hi ha una part d’espanyols (la immensa minoria
segur) que realment no respecten Catalunya i als qui hi viuen, però el que
realment el va acabar de convèncer per canviar de vot va ser que al entrar a
l’institut aquell parell de fora l’havien rebut amb crits de “Viva Espanya i
viva Franco !!!”, allò ja va ser massa, i va decidir que ell no volia formar
part d’aquella Espanya i que l’única via possible era la independència, aquest
n’és un exemple, segur que n’hi ha molts més, una altre exemple de foc amic són
les declaracions del delegat del govern espanyol a Andalusia pel que fa a que
Andalusia es governi desde Catalunya i que ni pensar-ho de tenir un president que
es digui Albert, s’ha de ser imbècil…com s’ha de ser imbècil per dir el mateix
aquí quan arriba a presidir la Generalitat un tal José nascut a Andalusía.
