Si
una cosa caracteritza el Heavy Metal és la tendència a revisitar
episòdis històrics per fer-ne cançons, Iron Maiden no n’és pas
una excepció, ja sigui explicant les gestes d’Alexandre Magne
(Alexander
the Great,
Somewhere in time, 1986), narrant
el martiri dels Càters a Montsegur (Montsegur,
Dance of Death, 2003)
recordant els pocs que vàren fer tant per molts a la Batalla
d’Anglaterra (Aces
High,
Powerslave, 1984) i
moltes d’altres,
però n’hi ha una que és especialment icònica i s’ha erigit com
una de les cançons insigna de la banda, The
Trooper
(Piece of mind, 1983) on Steve Harris (autor de la cançó i baixista
de la banda), rememora un dels episodis més tràgics, èpics i
absurds de la història militar britànica: la càrrega de la Brigada
Lleugera, deixeu-me
doncs que us faci una breu i simple explicació dels fets.
Guerra
de Crimea (1853-1856), l’imperi Rus s’enfronta a la Gran
Bretanya, Sardenya, França i Turquía, els rusos intenten trencar el
setge de Sebastopol desde Balaklava, però no ho
aconsegueixen
i començen la retirada, el 25 d’octubre de 1954, Lord Raglan, el
comandant en cap anglès ordena a la seva cavalleria que els ataqui i
impedeixi que s’enduguin part de l’artilleria dels bastions que
vàren capturar als turcs,
l’ordre arriba als regiments de cavalleria però està mal escrita
i és confusa, a
més a
això s’hi suma l’animadversió que es tenen (per motius
familiars i de faldilles) els dos principals comandaments de les
diferents brigades, i
que fa que es vulguin putejar una mica,
així doncs la Brigada Lleugera (Dragons, Llancers i Hússars) rep
l’ordre d’atacar unes posicions que no són les que
tocava
i 600 genets es llancen pel fons d’una vall de dret cap a les
fortificacións russes plenes de fusells i canons, que disparen desde
el front i desde els flancs, evidentment la càrrrega es converteix
en una carnisseria però tot i això els genets arriben al final i
aconsegueixen destruir part de l’artilleria que tenien al davant,
el problema però és que han de tornar per on han vingut i són
acabats de massacrar, més o menys la cosa va anar així, evidentment
aquesta desfeta va causar gran rebombori (tot
i que es va glorificar el sacrifici…) i
el poeta anglès Alfred Tennyson en va fer un poema que es va fer
famós us en poso una petita part : “Endavant
, Brigada Lleugera! / Algún home a defallit ? / No, encara que els
soldats sabien / Que era un sensesentit / No estaven allí per
replicar / No estaven allí per raonar / Hi eren per vèncer o morir
/ Per la Vall de la Mort / cavalcàren els sis-cents.”
Temps després Rudyard Kipling (el del Llibre de la Selva) va fer un
poema critcant al govern per com s’havia portat amb el veterans del
desastre.
L’any 1936 es va rodar un dels grans clàssics del cinema bèl·lic
(mal dit d’aventures a vegades) “La Càrrega de la Brigada
Lleugera”, dirigida per Michael Curtiz i protagonitzada per
Errol Flynn i Olivia de Havilland, evidentment i tal i com manàven els cànons de l’època s’ho vàren agafar pel costat “romàntic”
de la cosa, però l’any 1968 va apareixer l'anglèsa“L’última
càrrega”, dirigida per Tony Richardson i amb Trevor Howard,
Vanessa Redgrave i John Gielgud en els papers principals, aquesta
vegada però lluny del romanticisme es va apostar per una ferotge
crítica a l’episodi.
Però deixem que sigui en Harris el que expliqui amb les seves
paraules
EL SOLDAT
Em prendràs la vida però jo també et prendré la teva
Em dispararàs amb el teu mosquet però jo et passaré per sobre
Però quan estiguis esperant el següent atac
Millor que et quedis on ets, no hi ha marxa enrere
La corneta sona i la càrrega comença
Però en aquest camp de batalla ningú guanya
L’olor acre del fum i l’alè dels cavalls
Mentre em submergeixo en una mort segura
El cavall sua amb por ,començem a galopar
El poderós rugir dels canons rusos
I mentre cavalco directe cap a la muralla humana
Els crits de dolor dels camaràdes que cauen
Saltem per damunt dels còssos que hi ha al terra
I els rusos disparen un altre andanada
Sóm tant lluny i a la vegada tant a prop
No viurem per lluitar un altre dia
Sóm tant a prop, prou per lluitar
Quan els rusos em tenen a vista
Apreten el gallet i sento el vent
Uns quants projectils toquen el meu cavall
I mentre jec contemplant el cel
Amb el còs insensible i la gola seca
I mentre jec oblidat i sòl
Sense una sola llàgrima faig el méu últim gemec
