Dissabte 14 de maig, falten 10 minuts per les vuit, el Roger i jo ens dirigim cap a la sortida, participarem en la maxa cicloturista Gran Fondo La Musara, però farem el Mig Fons una volteta de 100k i 1600m posituis de desnivell, hi ha gent amunt i avall amb les bicis, mentre el Roger fa una parada fisiològica aprofito per corregir l’alçada del seient, l’havia canviat fa uns dies i no l’havia tornat a posar a lloc, agafo l’allen, afluixo, pujo el seient, apreto… clac! I es trenca la rosca de la tanca! cagonelsclausdecrist! merda! per uns moments el pànic m’envaeix, adéu Mussara, per sort de seguida recordo que a l’entrada de la fira hi ha la furgoneta de Mavic que s’encarrega de l’assistència, anem cap allà i en cinc minuts ho tenim arreglat, ufffff… finalment anem cap a la sortida, allà i trobem els amics del Roger, els veure poc, tant ells com el Roger estan a un altre nivell i avui l’estratègia és ben clara, sense pressa i xino – xano, és la primera vegada que participo en una marxa d’aquestes i prefereixo veure-les venir, a les 8:15 donen la sortida, som una bona pila (3.800) i ens deixen anar a ramats, però en un moment ja estem tots fent girar les bieles.
Comencem a escalfar les cames
Sortosament es va poder arreglar !
Els primers 10km són tranquilets, rodo una estona darrera el Roger i
companyia, però de mica en mica van marxant, abans d’arribar a L’Aleixar la
cosa puja una mica més, no acabo d’anar gaire còmode, em sembla que amb les
presses he deixat el seient un pèl baix, i vaig massa forçat de cames, en breu
comença la cronoescalada al Coll de la Mussara i més val que pari ara a
arreglar-ho, m’aparto i reso perquè porti les eines necessàries (amb l’apanyo
que em fet abans em canviat la mida del cargol), per sort les porto i en menys d'un minut
ja està arreglat, bufff! ara si! sembla mentida que dos centímetres es puguin
notar tant!, al cap de poc arribo a Vilaplana, passem pel control i s’inicia
l’únic tram cronometrat, queden 10km de pujada fins a dalt el coll, no hi ha
grans rampes però és llarguet.
Tots igualets !!
Enfilant cap a Vilaplana
La pujada és còmode, és qüestió de posar-ho tot i agafar un ritme, sense
pressa però sense pausa, aprofito per fer algunes fotos, la veritat és que
estic disfrutant bastant, l’ambient és magnífic, abans de començar estava una
mica capficat amb el tema de rodar en grup ja que fins ara no ho havia fet mai
però la veritat és que en cap moment hi ha hagut cap aglomeració i puc anar
fent sense molestar ni ser molestat, he de dir que m’he sorprès a mi mateix, no
tenia cap referència del nivell assolit en bici però la veritat és que si ho
comparo amb una marató (seria l’equivalent) estic bastant millor, no paro
d’adelantar gent i naturalment que sóc adelantat moltes vegades però a grans
trets veig que se’m dona millor això de cargolar bieles, finalment 52 minuts
després corono el coll, just després hi ha un avituallament, paro tan sols
l’estona justa per menjar mitja barreta i segueixo avall, baixada, carretera
tallada al trànsit…que més puc demanar, em llanço a tomba oberta.
Em passo uns minuts disfrutant com un animal, adelantant gent a tort i ha dret, la baixada però s’acaba i toca tibar de cames un altre cop, el paisatge és magnífic i el temps acompanya, després d’unes curtes rampes passem pel petit poble de Mont-Ral i iniciem un altre descens cap a Capafonts, aquest cop la carretera és més tècnica i revirada, tinc l’aventatge de portar una bona pila de km amb moto però he de reconèixer que en aquest aspecte vaig trobar que la gent tenia menys nivell del que m’esperava, i ja no pel fet de córrer més o menys si no més aviat per saber traçar, frenar etc, que en el fons repercuteix en seguretat, al km 44 arribo a l’avituallamnet de Capafonts i quan hi arribo em cau l’ànima als peus, era pitjor que una cort de porcs, no vaig veure cap mena de contenidor per les deixalles, per tant tot, absolutament tot anava al terra, ampolles, pells de taronja, gels buits…tot, no ho sé potser és que els que venim de les curses de muntanya estem més sensibilitzats amb el tema però sincerament fotia fàstic de veure, i no només en el mateix avituallament si no que durant tot el recorregut anaves trobant continuament embolcalls de barretes i gels buits per terra, tant costa guardar-los a la butxaca del mallot? de veritat?, en aquest punt un zero com una casa de pagès per l’organització, no costa tant posar bidons on la gent pugui tirar la merda, després si ho tiren a terra serà perquè són uns guarros i punt, en aquest punt aprofito per reomplir el bidó d’aigua, acabar-me el que em queda de barreta (l’embolcall el guardo a una de les tres butxaques del maillot), i regar l’herba (dos lavabos portàtils això si, i una cua de nassos), ara toca remuntar cap al coll de Picorandan, és curt, tan sols 5km però amb un pendent mig del 6,2% ja es veu a venir que em farà suar de valent.
Surto del poble i de seguida un parell de paelles et fan guanyar alçada, naturalment o porto tot posat i em moc tota l’estona entre els vuit i les deu km/h, o sia, a pas de tortuga, però aviat s’acaba i comença un altre descens espectacular, que malauradament dura massa poc, passat el poble de la Febró, s’inicia una altre pujada aquest cop és molt més suau, però ja porto 52km i es nota, a mitja pujada paro un moment i em prenc un gel, a veure si em dona un plus, un paisatge magnífic fa que ,com a mínim, puguis alegrar la vista, aquí ja hi ha força distància entre participants, encara segueixo adelantant a gent i de tant en tant em passa un míssil pel costat, el vent és més emprenyador en aquest tram ja que és més obert que els anteriors, algun cop de vent fa que t’agafis fort al manillar i apretis cames i dents però sortosament no és sostingut, km 60, corono el coll de Les Pinedes, deixem la carretera principal i n’agafem una de secundaria, preciosa, que va carenejant tota l’estona, en aquest tram formem un petit pilot de 5 o 6 que anem una estona junts, deixem anar algun comentari pel vent i poca cosa més, passem per Castillejos i iniciem l’últim descens, i en un obrir i tancar d’ulls deixo enrere els companys, tots menys un que aguanta una mica més.
En uns minuts arribem al creuament amb la carretera general, ara ja ho tinc a tocar, segueixo baixant, passo de llarg l’avituallamnet (hi ha molta gent) però paro una mica més endavant i emprenc un altre gel, justament en aquell moment sona el telèfon, és el Roger que ja ha arribat, li dic on sóc i m’esperona amb un “Vinga que ja hi ets!” , vinga doncs a cargolar bieles s’ha dit ! supero un petit coll (no arriba ni a això) i arribo a L’Alforja, a punt d’arribar a Vilaplana i tancar la circular faig parella amb un participant i ens posem a fer relleus, passem Vilaplana i ens llancem avall, travessem L’Aleixar com dos coets i en un dels relleus veig el comptador a 60km/h, o deixo tot allà, finalment el meu company està més fort (i això que li falta un bessó!!) i es va allunyant, atrapo un grup i un dels integrants em pregunta :”Som-hi?” i dit i fet, una altre tongada de relleus, finalment entrem a Reus i passem l’últim control, fet, ja està, el recorregut segueix ja neutralitzat per dins la ciutat, però tinc pressa per arribar el Roger ja fa estona que m’hi espera(no res, només m'ha tret una horeta....), quan finalment deixi la bici tindré el temps just per fotre’m un plat de pasta i pitant cap a casa que a les nou tenim una cita amb el Boss !!! una mica més de R’n’R per acabar el dia !!!
Un tàndem !! m'hagués agradat veure'l baixant tot un espectacle segur !
Pujant cap a La Mussara
La veritat és que això d erodar en grup és divertit i espectacular
D'això se'n diu animar ! amb una esquella i tot !
Arribada al coll
Em passo uns minuts disfrutant com un animal, adelantant gent a tort i ha dret, la baixada però s’acaba i toca tibar de cames un altre cop, el paisatge és magnífic i el temps acompanya, després d’unes curtes rampes passem pel petit poble de Mont-Ral i iniciem un altre descens cap a Capafonts, aquest cop la carretera és més tècnica i revirada, tinc l’aventatge de portar una bona pila de km amb moto però he de reconèixer que en aquest aspecte vaig trobar que la gent tenia menys nivell del que m’esperava, i ja no pel fet de córrer més o menys si no més aviat per saber traçar, frenar etc, que en el fons repercuteix en seguretat, al km 44 arribo a l’avituallamnet de Capafonts i quan hi arribo em cau l’ànima als peus, era pitjor que una cort de porcs, no vaig veure cap mena de contenidor per les deixalles, per tant tot, absolutament tot anava al terra, ampolles, pells de taronja, gels buits…tot, no ho sé potser és que els que venim de les curses de muntanya estem més sensibilitzats amb el tema però sincerament fotia fàstic de veure, i no només en el mateix avituallament si no que durant tot el recorregut anaves trobant continuament embolcalls de barretes i gels buits per terra, tant costa guardar-los a la butxaca del mallot? de veritat?, en aquest punt un zero com una casa de pagès per l’organització, no costa tant posar bidons on la gent pugui tirar la merda, després si ho tiren a terra serà perquè són uns guarros i punt, en aquest punt aprofito per reomplir el bidó d’aigua, acabar-me el que em queda de barreta (l’embolcall el guardo a una de les tres butxaques del maillot), i regar l’herba (dos lavabos portàtils això si, i una cua de nassos), ara toca remuntar cap al coll de Picorandan, és curt, tan sols 5km però amb un pendent mig del 6,2% ja es veu a venir que em farà suar de valent.
Els que tenia al darrera ...
... i els de davant
Deixant enrera Capafonts
Surto del poble i de seguida un parell de paelles et fan guanyar alçada, naturalment o porto tot posat i em moc tota l’estona entre els vuit i les deu km/h, o sia, a pas de tortuga, però aviat s’acaba i comença un altre descens espectacular, que malauradament dura massa poc, passat el poble de la Febró, s’inicia una altre pujada aquest cop és molt més suau, però ja porto 52km i es nota, a mitja pujada paro un moment i em prenc un gel, a veure si em dona un plus, un paisatge magnífic fa que ,com a mínim, puguis alegrar la vista, aquí ja hi ha força distància entre participants, encara segueixo adelantant a gent i de tant en tant em passa un míssil pel costat, el vent és més emprenyador en aquest tram ja que és més obert que els anteriors, algun cop de vent fa que t’agafis fort al manillar i apretis cames i dents però sortosament no és sostingut, km 60, corono el coll de Les Pinedes, deixem la carretera principal i n’agafem una de secundaria, preciosa, que va carenejant tota l’estona, en aquest tram formem un petit pilot de 5 o 6 que anem una estona junts, deixem anar algun comentari pel vent i poca cosa més, passem per Castillejos i iniciem l’últim descens, i en un obrir i tancar d’ulls deixo enrere els companys, tots menys un que aguanta una mica més.
Una vista magnífica
Quan s'acaben les forces
I quan el vent t'obliga a apretar de valent !
En uns minuts arribem al creuament amb la carretera general, ara ja ho tinc a tocar, segueixo baixant, passo de llarg l’avituallamnet (hi ha molta gent) però paro una mica més endavant i emprenc un altre gel, justament en aquell moment sona el telèfon, és el Roger que ja ha arribat, li dic on sóc i m’esperona amb un “Vinga que ja hi ets!” , vinga doncs a cargolar bieles s’ha dit ! supero un petit coll (no arriba ni a això) i arribo a L’Alforja, a punt d’arribar a Vilaplana i tancar la circular faig parella amb un participant i ens posem a fer relleus, passem Vilaplana i ens llancem avall, travessem L’Aleixar com dos coets i en un dels relleus veig el comptador a 60km/h, o deixo tot allà, finalment el meu company està més fort (i això que li falta un bessó!!) i es va allunyant, atrapo un grup i un dels integrants em pregunta :”Som-hi?” i dit i fet, una altre tongada de relleus, finalment entrem a Reus i passem l’últim control, fet, ja està, el recorregut segueix ja neutralitzat per dins la ciutat, però tinc pressa per arribar el Roger ja fa estona que m’hi espera(no res, només m'ha tret una horeta....), quan finalment deixi la bici tindré el temps just per fotre’m un plat de pasta i pitant cap a casa que a les nou tenim una cita amb el Boss !!! una mica més de R’n’R per acabar el dia !!!
