dilluns, 26 de maig del 2014

Tornem-hi !!!

Ja tocava!!! feia un mes i mig que no em calçava les bambes (les vaig canviar per la btt) per anar a córrer i el dissabte passat va ser un bon dia per tornar-hi, amb el Pau, el David i el Xavi anàrem a fer una volta  feta mil vegades Can Robert- Canal de l’Abella- Montcau – La Mola – Can Robert.

 Primers metres, toca enfilar-se.


24 minuts després amb el Pau al capdamunt de la canal (això compte com a selfie ??)

 El David....diu que les pujades no son lo seu...


El Xavi....que som uns mamons i que ha de sortir més... 


Comença el tram més corredor...toca patir per no perdre aquest parell


 Però tampoc es pot córrer tot...

 El Montcau treu el cap

 Buffff !!!! com patirem a la tornada !!!

 Primeres rampes del Montcau...

 Entre l'un i l'altre em tenen ben fos...

El Pau encarant la rampa final

 ...i el David, que segueix dient que les pujades no són lo seu...

Fa massa vent com per deixar la càmera sobre una pedra...

 La Serra de l'Obach i Montserrat


 El David i el Xavi enfilant-se.

Toca fer el mico per la canal del mateix nom



 Toca tibar de braços


 Amuuuunt !!!!

 El Morral o Cova del Drac desde dalt

Ja gaire bé hi som

 Vinga, toca córrer un altre cop.

Fins dalt !!!

El Montcau desde La Mola

D'on venim i cap on anem


Feina feta, només queda baixar...



Al final amb més bones sensacions del que m’esperava, aguantant el tipus davant el David i el Pau , el Xavi tocat per un esguinç i falta d’entreno va a la seva, al final en 2h ho tenim fet, ara toca mantenir el ritme i tornar-hi més sovint.

diumenge, 11 de maig del 2014

Ha tornat, de Timur Vermes




És un fet gairebé irrefutable que Hitler va morir el 30 d’abril a Berlín (deixant de banda les teories sobre si va escapar i va viure a Argentina etc…), doncs resulta que l’esciptor Timur Vermes ha tingut la genial idea de fer-lo renéixer, aquest és el punt de partida de “Ha tornat” (editat per Columna en català i per Seix Barral en castellà ). El llibre (narrat en primera persona) comença just quan Hitler es desperta  estirat al terra d’un descampat (on hi havia situada l’antiga cancelleria i on va ser incinerat) a Berlín, després d’intercanviar algunes paraules amb un grup de nanos que juguen a futbol surt al carrer i en un quiosc veu la data: 30 d’agost de 2011, a partir d’aquí una serie de fets el col·loquen en situació d’aparèixer en un programa de televisió, el conductor del qual és d’orígen turc, on té l’oportunitat de tornar a posar en pràctica la seva oratòria, sobra dir que naturalment tothom es pensa que és un imitador, ràpidament es converteix en una estrella i aconsegueix tenir un programa propi, a grans trets aquest en seria l’argument.


I pel que sembla el llibre ha estat un èxit a Alemanya (més d’un milió de copies venudes), s’està traduint a 32 llengües i ja se’n està rodant la pel·lícula, la veritat és que no m’estranya, el tema dona molt de si, tractat com si fos una comèdia ens regala moments realment hilarants, són divertits sobretot el diàlegs que Hitler manté amb els diferents personatges, en cap moment ell intenta dissimular i fer veure que realment no és qui realment és,  la qual cosa fa que el seu interlocutor se’l prengui encara més a broma, el nucli principal de llibre però són els pensaments que té aquest Führer renascut que creu que ha tornat per tornar a salvar Alemanya, una Alemanya que pel que veu necessita tornar a ser salvada (diria que l’autor aprofita aquest moments per criticar sense manies els dirigents polítics, i econòmics, del país), i realment aquest és el seu propòsit, tornar al poder per tal de portar-la, altre cop,  pel bon camí i per fer-ho es basarà en el sistema antic, és a dir esclafar l’enemic o utilitzar-lo pel seu benefici (el presentador turc del programa en el primer cas i el diari sensacionalista Bild en el segon). I per fer-ho fa servir la millor arma que va tenir en el seu moment, la paraula, amb les millors eines que hi ha actualment per arribar a la gent la televisió i Internet; tot que ningú se’l pren seriosament (ni tan sols els seus descendent polítics més directes ) ell te molt clar quin son el passos a seguir, i de mica en mica va aconseguint tots els seus propòsits. No és un llibre feixuc de llegir però només hi veig un petit problema, el lector que no tingui un mínim de coneixements (mínims de veritat) sobre els fets històrics que van portar a la Segon Guerra Mundial i en el desenvolupament d’aquesta és possible que es perdi en algunes dissertacions del protagonista o bé que no capti alguns del moments més còmics del llibre, a la vegada també es fàcil perdre’s en algunes parts que es refereixen més al context polític de l’Alemanya actual, val a dir que al final del llibre hi ha les notes que en alguns casos poden ajudar-nos a entendre algun concepte o personatge històric.


Realment és un llibre que fa pensar, tot i ser una comèdia crec que l’autor busca molt més que fer riure, personalment crec que és un toc d’alerta, el missatge d’aquest Hitler renascut no està tant lluny del missatge que moltes vegades sentim provinents de diversos partits polítics de tot Europa, actualment l’extrema dreta està més activa que mai i cada cop aconsegueix qüòtes més altes de poder (les últimes municipals franceses en són el millor exemple) i és un missatge prou clar i simple i per tant fàcilment assumible per molta gent, l’Eva em va preguntar si creia que un llibre similar però en clau espanyola, és a dir, Franco ressucitat, funcionaria igual li vaig dir que no, no crec que funcionés, no tindria el mateix efecte…malauradament aquí les seves idees i partidaris estan més actius que mai. De totes maneres cal dir també que per fi sembla que la societat alemanya ha perdut definitivament la por (o el respecte o el pudor) a parlar del seu passat més recent, és cert que a nivell cinematogràfic això ja havia passat amb la crua “Stalingrado” (Joseph Vilsmaier 1993) , la més neutre “Das boot” (Wolfgang Petersen, 1981) i la magnífica recreació dels últims dies de Hitler de “Der untergang” (Oliver Hirschbiegel, 2004) però finalment Timur Vermes s’ha atrevit a situar el que ha estat sense cap mena de dubte un dels grans monstres de l’història com a protagonista d’aquesta espècie de comèdia satírica que és “Ha tornat”.

Programa Via llibre del Canal 33 una entrevista amb l'autor


Una crítica molt bona, 100% d'acord amb el seu autor