Artístes, pugin a l'escenari !!! Manel a La Farandula

Ho reconec, la primera vegada que vaig sentir els Manel no en van dir res d'especial, ni la segona ni la tercera... no va ser fins que els vaig poder escoltar que vaig pensar "Osti !!!, doncs si que són bons !!!", d'això ja en fa 5 anys, i finalment dimecres passat vaig tenir la sort de poder anar a un concert seu, el feien ben a prop de casa al teatre La Faràndula de Sabadell.

Els Manel durant l'actuació a La Faràndula (foto:David B.)

La veritat és que no acostumo  a anar a gaires concerts (el meu horitzó musical és bastant tancat...i molts dels grups que m'agraden o ja s'han dissolt o se n'ha mort el líder o bé venen molt de tant en tant...) però crec que anar  a veure Manel ha estat un gran encert, el concert va durar unes dues hores i no hi va haver ni un sol minut d'avorriment, el pes del repertori va recaure en el nou disc que del qual en van interpretar nou cançons, tot i això el moments àlgids dels concert, és a dir, aquells moments en que la gent es posa dreta i (alguns) ballen, varen ser protagonitzats per cançons dels àlbums anteriors "Boomerang"(potser la seva cançó més pop), "Benvolgut" (aquesta brillant carta de justificació a l'ex de la parella) i "Al mar" (això és una cançó de l'estiu i no les porqueries que ens volen vendre !!!), d'altres moments destacables: la genial i fantàstica "El gran salt" amb uns arranjaments que li donaven un aire country, dedicar "Banda de rock" a Antònia Font de qui se'n van reconèixer seguidors i amics, la "cover" la cançó de Pulp "La gent normal", la brutal  "Mort d'un heroi romàntic" una de les meves preferides i per últim l'interpretació de "La cançó del soldadet" començant-la en acústic i afegint la resta després, de fet crec que aquesta cançó que es mereix una entrada per ella sola en aquest bloc.

Videoclip de "Teresa Rampell", primer single de "Atletes, baixin de l'escenari"

Però a part de l'encertat repertori el que més em va agradar va ser la manera de fer del grup, sense grans escarafalls ni posades en escena (gairebé espartana) i amb pocs moments de cara a la galeria, evidentment el pes el portava en Guillem Gisbert (la veu de qual crec que és un dels punts forts del grup) que amb algunes introduccions i comentaris es va encarregar que la connexió amb el públic no fos només musical, dels altres membre del grup en destaco l'Arnau Vallvé, el bateria, senzillament brutal, un servidor no hi entén gaire però crec que aquest tio és un geni, a mig concert (ara no recordo en quina cançó) en Guillem va fer una espècie de defensa del paper dels bateries (amb el seu to bromista i irònic habitual) i comentava que normalment la gent no s'hi fixa i que poques vegades firmen autògrafs etc...doncs jo dec ser un dels pocs que amb qui més es fixa és en el bateria i aquest m'ha deixat ben fascinat... en Roger Padilla va cantar "Ai Dolors" i va fer el seu paper de guitarra solista amb una solvència contrastada iper últim en Roger Maymó, el baix que gairebé no es fa notar però que si deixes de tocar el grup quedaria ben coix.

En resum, un bon concert que no fa res més que reafirmar el que deia el principi: "Osti !!!, doncs si que són bons !!!"

Setlist:
Vés bruixot! 
Ai, Yoko 
Ja era fort 
Desapareixíem lentament 
Flor groga 
La bola de cristall 
El gran salt 
A veure què en fem 
Banda de rock 
La gent normal 
(Pulp cover)
Boomerang 
Mort d'un heroi romàntic 
La cançó del soldadet 
Quin dia feia, amics... 
Ai, Dolors 
Benvolgut 
Teresa Rampell 

Bis:
Un directiu em va acomiadar 
Aniversari 

Bis 2:
En la que el Bernat se't troba 
Al Mar!