Va, tornem-hi, amb alegría, amb la pinça al nas, intentant no fer gaires escarafalls, amb optimisme, amb pessimisme, enfadats, contents, empobrits, enriquits, amb l’ERTO a sobre, amb més feina que mai, sense feina... però sobretot amb mascareta, amb distància i amb les mans netes, tothom a votar!!!
Igual que a les passades eleccions no tinc clar a qui votar i crec que seguiré el mateix procediment: agafar les paperetes dels partits que em semblin «mereixedors» del meu vot, ficar-les dins el seu sobre, barrejar-los, escollir-ne un a l’atzar i tot seguit introduir-lo a l’urna i llestos, dret exercit i consciència tranquil·la, així quan senti algún dels escollits cridant, dient absurditats, insultant... podré pensar «Ufff, espero no haver-lo votat» i a la inversa, quan senti un dels escollits parlant, dient coses sensates, ben educat podré dir «Aquest sí, espero haver-lo votat», és com allò dels escamots d’afusellament en els quals un dels membres dispara munició de fogueix sense saber-ho, així, si mai tenen algún càrrec de consciència, es poden consolar pensant que, amb sort, ell no va matar ningú.
No m’agrada dir allò tant absurd de que tots els polítics són iguals, i no m’agrada perquè bàsicament és mentida, si tots fossin iguals (de tontos, de corruptes i d’imbècils...) hauríem d’assumir que tots nosaltres, com a societat també ho som (de tontos, de corruptes i d’imbècils) i no, és evident que no ho som, certament hi ha un percentatge gens menyspreable de gent (polítics o no) que reunèixen alguna d’aquestes tres «virtuts», de fet hi ha gent que és tant bona que pot arribar a tenir les tres i a més ser polític.
I com a totes les campanyes ja hi ha hagut debats i entrevistes, de debat no n’he vist cap, em cansen, però gràcies a les xxss em vaig assebentar que es va fer un debat a TVE i que es va emetre a tota Espanya, es veu que els canditas independentistes vàren parlar en català, bé per ells, però el que em va fer riure és que el moderardor va fer la petició de que ho fessin en castellà amb l’excusa de que així «les entenderían en el resto de España», quin cinisme, exactament que és el que ha d’entendre «la resta de Espanya»? Que collons n’ha de fer del que es vota aquí, qui hi tingui interès ho entendrà sobradament, perquè diría que el problema Catalunya-Espanya no és un tema lingüístic, si de cas això n’és una branca més, el més divertit és llegir les reaccions dels més anormals vomitant bílis pel tema aquest, aquells anormals que volen vendre la idea de que l’espanyol (llengua universal, amb 700 milions de parlants i «mai» imposada) perilla a Catalunya, on clarament el castellà està discriminat i la gent que el parla són minoría, de fet la Generalitat té escamots que es dediquen a anar pels patis de les escoles per comprovar que s’hi parli català (això ho va dir Ana Grau, que va a la llista de C’s), i aquesta gent és amb la que ens hem d’entendre? que els bombin, sense maníes, mai he tingut cap problema en parlar en castellà si era realment necessari (après evidentment en clases clandestines, perquè com sabeu aquí no ‘s’ensenya castellà) però s’ha acabat allò de fer-ho «perquè així és més fàcil», fa molts anys vaig treballar en una botiga d’una barri on el 99% de la gent era castellanoparlant, el cap em va sentir que molts cops parlava en català als clients, es va acostar i em va dir «Hauríes de parlar en castellà, que aquí és majoría», la resposta va ser fàcil «El dia que perdi una venda per parlar català m’ho dius», evidentment no se’n va perdre cap.
Un altre tema que ha sortit aquests darreres dies és s’hi cal o no entrevistar a la ultra-dreta o no, és un debat complicat i interessant, personalment crec que sí, crec que cal fer-ho i desmuntar el seu discurs atacant-los amb arguments i dades, destrossant la seva demagògia barata i absurda i fent-los caure en les seves pròpies contradiccions, hi ha gent que diu que si se’ls entrevista se’ls hi dona veu i se’ls legitíma, és absurd, el discurs fatxa es mou a les xarxes no els hi calen entrevistes, altre cosa és que se’ls convidi a entrevistes i els entrevistadors siguin mesells o directament afíns, però això ja és una altre qüestió. També hi ha aquella teoria de que els fatxes són tontos, no llegeixen etc... però oh sorpresa !! resulta que d’aquests n’hi ha tot arreu i els que diuen això demosten que són tontos i no llegeixen, com a exemple mireu-vos «American History X» (Tony Kaye,1998), el problema dels fatxes no és que no llegeixen sinó de què llegeixen.
