Senzillament brillant, així és
com es podria definir “Córrer” el llibre que l'Eva em va regalar per sant Jordi i que Jean Echenoz ha escrit sobre Emil
Zátopek, també conegut com “La locomotora humana”, un dels més grans corredors
que han existit mai, el llibre en qüestió no és una biografia (això no ho dic
jo si no el mateix Echenoz), l’autor ha repassat la vida de Zátopek a través de
les seves èpiques curses, de fet Echenoz no ha entrevistat ningú que l’hagués
conegut, no n’ha trobat cap biografia (se'n va editar una a Txecoslovàquia ,
quan encara existia com a país, però no la va poder trobar) ha escrit el llibre
basant-se en tots el articles que el diari esportiu francès L’Equipé
va publicar sobre Zatopek entre 1946 (primer any com a internacional) i
1957 (any en que es retira), i tampoc se n'amaga d’haver-se agafat alguna que
altra llicència literària.
I la veritat és que li ha sortit
un llibre rodó, vibrant, les descripcions que fa de les curses són realment
èpiques, et sents com un espectador més i gairebé et fan sentir la respiració
dels atletes. Pel que es desprèn del llibre en Zátopek va ser un revolucionari,
i no perquè cregués que els mètodes habituals d’entrenament i cursa fossin dolents sinó perquè ell, al
ser totalment autodidacta, va entrenar-se i va planificar les curses a la seva
manera, ell va ser l'inventor de l'esprint final i també creia que era absurd
planificar uns entrenaments per una cursa sense que en aquests és corregués la
distància de la cursa en qüestió, sinó com sabries que pot assolir l'objectiu?
o a quina velocitat ho podries fer?, Echenoz ens descriu Zátopek com un
corredor desmanegat i sens estil, que sembla que s'hagi de trencar en qualsevol
moment, amb un rostre que en tot moment expressa el que realment sent el seu
cos: dolor, cansament, alegria… i aquest mètode, aquest estil el van portar a
batre rècords cada dos per tres i a guanyar tres medalles d’or (5.000m,
10.000m. i marató) durant els Jocs Olímpics de Helsinki de 1952, una gesta que
mai ningú ha repetit. Ecehenoz no es limita però al Zátopek atleta sinó que
ens mostra també el Zátopek més humà, el que va veure arribar les tropes nazis
que varen ocupar el seu país i el que va veure com les tropes soviètiques els
feien fora per ocupar-lo elles, el que un cop els soviètics van haver marxat va
deixar de treballar a la fàbrica de sabates per ingressar a l’exèrcit i al
partit comunista, el que va arribar a
coronel i al que quan va decidir que ja n’hi havia prou de dictadura i va donar suport a Alexander Dubcek va ser
expulsat dels dos llocs i enviat a treballar
a les mines d’urani i d’allà a fer d’escombriaire, però els seus companys
es negaven a que recollís escombraries i la gent l’aplaudia, finalment es va
retractar de les seves paraules en suport de Dubcek i va ser rehabilitat l’any
1975, finalment va arribar a la seva línia de meta l’any 2000.
Home, una mica de mala cara si que fa...
Aquí hi trobareu una entrevista amb Echenoz: http://elpais.com/diario/2010/09/25/babelia/1285373541_850215.html
I la història d'en Zátopek: http://historiasdeldxt.blogspot.com.es/2011/05/emil-zatopek-la-locomotora-humana.html
Aquí us deixo algunes frases
dites pel mateix Emil, algunes són realment brillants.
“Després de tots
aquests anys de guerra, de bombardeigs, de matances, de fam, el retorn dels Jocs Olímpics fou com si sortís el sol…
Vaig anar a al vila olímpica i de
cop no hi havia més fronteres, no més barreres.
Tan sols gent que es reuneix, era meravellosament càlid.
Homes i dones que havien perdut cinc anys de vida els
reprenien de nou”
En referència als
Jocs Olímpics de Londres de l’any 1948
“Nois, avui morirem
una miqueta”
Als seus contrincants
a la línia de sortida de la marató de Melbourne 1956.
“Si vols guanyar
alguna cosa corre 100 metres. Si vols experimentar alguna cosa corre una marató"
“Vaig ser incapaç de caminar
durant tota una setmana sencera, tant em va buidar la cursa.
Però va ser l’extenuació
més plaent qua mai he sentit”
Explicant com va acabar després de la marató
de Helsinki de 1952
“Si et pares a
pensar-hi, mai veus cérvols, gossos i conills preocupats pels seus menús, tot i
això corren molt més ràpid que els humans”
“No és gimnàstica rítmica
o patinatge sobre gel, saps?”
Preguntat sobre la
seva torturada expressió durant les curses
“És a les fronteres
del dolor i del patiment que els homes es separen dels nois”
“Ho fa tot malament però guanya”
Larry Snyder,
entrenador, en referència al seu contorsionat estil de córrer
