No recordo quants anys tenia (suposo que entre 12 i 14) quan un dia, al entrar a casa, vaig veure a la tauleta del menjador hi havia un LP, era el «Live Killers» de Queen, un disc doble publicat l’any 1979 com si fos un directe però que era un recopilatori de la gira de l’àlbum «Jazz» (1978). L’havia portat a casa el Santi, el meu germà gran, si la memòria no em falla (que podria ser) li havia deixat el Janot, un amic seu. A casa hi havia el «Greatest Hits» (1981) per tant jo ja sabia qui eren i coneixia les seves cançons més populars, però la veritat és que quan vam posar aquell vinil al plat...mare meva, allò era una altre cosa !! Farcit de temes que desconeixia i amb la força en directe d’en Mercury, May, Taylor i Deacon, es va convertir en un dels àlbums que més vaig escoltar, això sí, un cop el gravàrem amb una cinta, que el vinil s’havia de tornar.
Al «Live Killers» i ha un munt de temassos, alguns coneguts pel gran públic, d’altres no tant i d’altres directament desconeguts, dels coneguts em quedo amb l’impressionant versió ràpida del (sobadíssim) «We Will Rock You» i dels altres amb «Sheer Heart Atack», però a mi la cançó que em va enamorar des de el primer moment és «‘39», un tema del «A Night at the Opera» (1975) escrit i cantat per Brian May, amb uns arranjaments senzills (sobretot si el comparem amb la resta de l’àlbum) per guitarra acústica, baix, bombo i pandereta, encara que a mida que avança la cançó s’hi van afegint alguns efectes i veus que el que fan és (això és una opinió totalment personal) recolzar encara més el significat de la cançó, personalment m’agrada molt més la versió en directe.
Resulta evident que en May va fer servir la seva formació com a astrofísic (es va llicenciar l’any 1968 però no va doctorar-se fins el 2008, coses que passen) com a font d’inspiració per tal d’escriure la lletra, una lletra que té un viatge a un altre planeta i la teoria de la relativitat com a leitmotiv, si bé és prou explicita també és cert que en les dues primeres estrofes molta gent hi va veure un homenatge als soldats britànics que salparen cap a França l’any 1939 per tal de combatre contra es alemanys, cosa que tampoc és descartable, en tot cas «’39» és una de les millors cançons del repertori d‘un dels millors grups de rock que hi ha hagut i que curiosament (o sortosament) ha passat desapercebuda pel gran públic.
‘'39
L’any
‘39 aquí es reuniren els voluntaris
En els dies en que les
terres escassejaven
D’aquí el vaixell va salpar un matí blau
i assolellat
La vista més dolça que mai s’hagi vist
I
el dia va seguir la nit
I els narradors digueren
Que les
nombroses animes valentes que hi havia dins
Durant molts dies
solitaris navegarien pels blanquinosos mars*
Mai van mirar
enrere, ni tingueren por, ni ploraren
No
sents la meva crida tot i que estàs
a molts anys de distància
No sents com et crido
Escriu les
teves lletres a la sorra
Pels dia que t’agafi la mà
En
la terra que coneixen els teus nets
L’any
‘39 va venir un vaixell des de el blau
Els voluntaris van
venir a casa aquell dia
I portaren bones notícies del nou món
acabat de néixer
Encara que els pesi
La Terra és vella i
grisa, estimada, anirem enllà
Però amor meu, això no pot
ser
Oh, han passat molts anys però sóc un any més vella
Els
ulls de la teva mare, dels teus ulls, em criden
No
sents la meva crida tot i estar a molts anys de distància?
No
sents com et crido
Escriu les teves cartes a la sorra pel dia
que t’agafi la ma
En la terra que coneixen els teus nets
No
sents la meva crida tot i estar a molts anys de distància?
No
sents com et crido
Totes les cartes a la sorra no em poden
guarir com la teva ma
Per la meva vida
Encara per
davant
Tingues pietat de mi
*En l'original "Milky seas" una clara referència al "Milky way", la Via Làctea.
