No som on volíem ser però és
igual, la qüestió era marxar un cap de setmana a la muntanya, els plans
inicials d’anar a fer l’Aneto s’han estroncat i hem canviat el pirineu aragonès
pel gironès, concretament estem a Vallter 2000 i l’intenció és fer una volta
per aquestes muntanyes i anar dormir al refugi de Coma de vaca.
Vallter 2000, amb el Gra de Fajol i el Bastiments al fons
Són les nou del matí quan enfilem
amunt direcció Coll del Mantet, de moment fa un dia fantàstic, encara que les
previsions indiquen que cap al migdia la cosa anirà empitjorant, el corriol s’enfila
amunt amb ganes, anem seguint les banderoles que senyalen el camí als participants
de l’EMMONA i de tant en tant ens creuem amb algun d’ells i aprofitem per
animar-los, en trenta minuts ja som dalt i un
magnífic paisatge ens dona la benvinguda, tant el Pau com el Xavi no han
estat mai aquí i queden meravellats, al fons es veu clarament el Canigó i un
mar de boira cobreix França.
Seguint el GR11.6 cap al coll de Mantet
El Canigó
No ens entretenim gaire i seguim el camí que
després d’una lleu baixada es torna a enfilar sense contemplacions, el nostre
proper objectiu és el Pic de la Dona (2.700m) que assolim en poca estona, anem
sense pressa aquest cop hem deixat les bambes i el camelback i portem les botes
i la motxilla, cada coll o cim és un bon motiu per fer una parada per fer fotos
i contemplar el paisatge; arribats al Coll de la Geganta ens desviem cap a la
dreta i fem un llarg flanqueig sense
perdre gaire alçada, després d’un petit ressalt arribem al llac de Bacivers
situat al peu del cim del mateix nom, ara toca pujar, una dura pujada en porta
fins al cim (2.845m), a mida que fem camí vaig comentant el recorregut, de fet
és el mateix que es fa a la cursa de La Marrana (menys un tram entre Mantet i
Pic de la Dona) en la qual he participat en les tres edicions que s’han fet
fins ara (aquest any la cursa es fa el 30 d’agost dia del meu aniversari… bona
manera de celebrar-lo !!!), per tant la cosa dona per molt, anècdotes,
sensacions… i tot xerrant, pujant i baixant arribem als peus del Bastminets,
toca suar un altre cop, però no gaire estona.
Acabant el flanqueig cap al Bacivers.
Cim del Bacivers
Dalt el cim i trobem un dels
controls de la cursa han muntat un mini campament, dues tendes protegides per un
mur de pedres els han permès passar allà la nit, la cursa en qüestió és de 176
km, la sortida es va donar ahir a les 6 de la tarda i els corredors tenen 48 hores
per completar el circuit, dalt el cim també ens trobem el mal temps, la boira
ens envolta i de tant en tant cau alguna pedra, petita i blanca, fem les fotos
de rigor i ens abriguem, arribat a a quest punt hem de decidir que fem, seguim
la carena direcció Pic de l’Infern o baixem en sentit contrari cap al Coll de
la Marrana, m’ho penso una estona (el Pau i el Xavi deixen que sigui jo el que
prengui la decisió) seguir la carena suposa un tram que si bé no és complicat
si que cal anar amb compte el terreny està moll i relliscós, penso amb el Xavi
que no està al 100% (la lesió del braç de fa dues setmanes al Pedraforca encara
el fa anar amb una mica de por), finalment decideixo seguir la carena, abans
d’abordar el tram més complicat hi ha un parell d’escapatòries que ens
permetran baixar fins la vall de Tirapits si no ho veig clar.
Els controls de l'EMMONA i les seves tendes.
Cim del Bastiments.
Iniciem la davallada
cap al coll de Freser, compartim camí amb alguns corredors, el temps segueix
igual, embolcallats per la boira anem avançant per la carena, en algun moment
però el vent fa fugir la boira i ens dona una bona visió de l’entorn, més enllà
es veu l’Infern amb tot de gent al cim, encara queda un pèl lluny, mentre
caminem barrino si no val la pena baixar cap a la vall, el tram que queda és
bonic però té algun punt compromès, a més si seguim fins on tenia pensat
arribar, al Pic de la Fossa del Gegant, és possible que la baixada sigui força
més complicada i el Xavi no està per gaires històries, a més el temps no
acompanya, o sia que faig cas al meu instint més conservador i decideixo que
arribats al següent coll buscaré un camí de baixada cap a la vall, superat el
Pic de Freser, arribem a un coll on aprofitant que s’aixeca la boira escollim
el punt de sortida i improvitzem un camí de baixada entre herba que patina i
pedres que rodolen, poca estona després ja caminem sobre terreny horitzontal
pel fons de la vall, tot un descans!!!.
Baixant el temps empitjora.
S'aixeca la boira i veiem el Pic de l'Infern davant nostre.
Una baixada alternativa...
Per fi terreny plà !!!
Resseguim la vall pel costat del riu
Freser que neix allà mateix, i resulta que entre pitos i flautes s’han fet les
dues del migdia i no hem parat a menjar res,
després de fer les deliveracions oportunes decidim parar en punt on
deixem el camí que porta cap al Coll de la Marrana i agafem el que porta cap al
refugi de Coma de vaca, per fi ens
treiem les motxilles, seiem a l’herba i
senzillament descansem una estona mentre omplim el pap… però tampoc en podem
entretenir gaire, el temps no millora i amenaça pluja, o sia que un cop tips
ens hi tornem a posar, ara ja és tot baixada
fins al refugi, el camí transcorre pel fons de la vall i és còmode de fer, en
una hora ens hi hauríem de plantar, a mig camí veiem un ramat d’isards
travessant una congesta de neu, és impresionant veure com corren per pendents
on tu t’ho pensaries dues vegades abans de posar-t’hi, abans d’arribar però es
posa a ploure, no gaire fort però sense pausa, per sort no és una tempesta, no
hi ha ni llamps ni trons, 20 minuts després de posar-se a ploure ja arribem al
refugi.
Comencem abaixar cap al refugi.
Al final de la plana hi trobarem aixopluc.
Altament recomanable, indret magnífic i tracte excel·lent !!!
L’estànça al refugi és plàcida,
sortim a fora quan ja no plou, seiem a
l’herba i entre el Pau i jo ens polim
una bossa de festucs, tant de bo ens hi poguéssim quedar una setmana per aquí,
només jeure i contemplar el paisatge ja val la caminada, abans de sopar anem
una volteta per estirar les cames, als refugis es sopa aviat , a dos quart de
vuit ja seiem a taula, el menú és senzill però complert: sopa, pasta i carn, el
Pau i jo acabem tips com una mala cosa, el Xavi és de poca vida… després d’una
breu sobretaula anem a les 21:30 anem dormir, demà toca llevar-se a les set.
L’esmorzar el fem ràpid
(magdalenes, suc, tè, torrades, melmelada, xocolata…) i a les vuit ja som fora,
l’intenció és pujar al Balandrau (2.585m) i seguir la carena fins arribar al
Gra de Fajol (2.714m) i d’allà baixar cap al Coll de la Marrana i Vallter, de
moment fa bon dia, esperem que ens aguanti !!! només començar el camí ja
s’enfila fort, de fet el Balandrau està situat davant del refugi i 500 metres
més amunt, o sia que la pendent és forta, agafem un camí poc marcat que segueix
una torrentera que ens portarà al coll que hi ha bans del cim, però al cap de
poc decideixo (gairebé unilateralment) que és millor deixar el corriol,
travessar el torrent i enfilar-nos pel vessant del cim que cau directe cap on
som, el Pau no ho veu clar, al Xavi tant li fa… per tant guanya la meva
proposta, a base de diagonals anem guanyant alçada, la veritat és que és una
pujada d’aquelles dures de veritat (220m en 0,4km), suem de valent, finalment
arribem al capdamunt de la carena anomenada El Gafetar, resseguim la carena i
en pocs minuts ens plantem al cim, parem un moment a contemplar el paisatge i fer
les obligades fotos, però no ens entretenim massa, encara tenim feina per fer,
baixem pel camí normal i arribem al coll de Tres Pics.
De bon matí i ja toca pujar fort..
El Xavi a la "Directíssima Sellent" al Balandrau
El Pau i un servidor fent l'enèssima diagonal.
Per fi dalt la carena, amb el Balandrau a l'esquena
El Bastiments als fons i la vall per on baixàrem ahir
Cim del Balandrau
A partir d’ara és un
puja-baixa constant, però en cap moment baixem dels 2500m, amb el Pau anem
resseguint tots els pujols i cims el Xavi s’estalvia els que pot tot
rodejant-los, les vistes són impresionants, a l’esquerra tota la Vall de coma
de vaca, el Torreneules, Fossa del Gegant, Infern, Bastiments… i a la dreta tot boira, de tant en
tant s’obre alguna finestra que permet veure la vall de Tregurà o la d’Orris,
la sort és que de moment aquest boira no salta la carena, van caient els punts
més alts de la carena: Fontlletera i
Borregues, de mica en mica ens
acostem al Gra de Fajol, quan hi arribem allò sembla la rambla hi ha una bona
pila de gent al cim, intentant no trepitjar bastons i motxilles arribem al cim i
després de les fotos de rigor comencem a baixar cap al Coll de la Marrana,
entre córrer i caminar hi arribem en un obrir i tancar d’ulls, diem adéu a la vall de tirapits i iniciem la davallada
final cap a Vallter, en el camí de baixada passem per les fonts del Ter,
situades al costat de les runes de l’antic refugi d’Ulldeter (endevineu d’on ve
el nom d’Ulldeter?), baixant per les pistes ara sense rastre de neu arribem finalment
a l’estació i al cotxe.
Amunt !!!...el Xavi prefereix fer la volta...
...i esperar-nos a l'altre costat.
Cim del Fontlletera.
Tot carenejant, de tant en tant la boira salta a l'altre vessant.
Ara toca baixar
L'enèssima pujada vista desde dalt.
Esperant a que arribin
Cim de les Borregues
Una altre pujada que el Xavi ha decidit estalviar-se.
El Gra de Fajol, ple com un ou.
L'últim cim del cap de setmana
Ganes de neu...
