dilluns, 4 d’octubre del 2021

CANÇONS AMB HISTÒRIA : SWEET HOME ALABAMA

 Publicada l’any 1974 «Sweet Home Alabama» és segurament, la cançó més coneguda de Lynyrd Skynyrd, la veritat és que és molt enganxosa, però per mi no és la millor del grup, ni de lluny, suposo que la pel·lícula homònima protagonitzada per Antonio Banderas i Melanie Griffit deu tenir a veure en que es fes tant coneguda aquí, com sempre passa en aquests casos la majoria de la gent s’ha quedat amb aquesta cançó d’un grup que té autèntiques meravelles, potser us pregunteu què vol dir el curiós nom del grup, resulta que Lynyrd Skynyrd no és res més que la versió «bromista» del nom d’un professor que varen tenir i que els hi va dir que mai arribarien a res, és deia Leonard Skinner, però deixem-nos de preàmbuls i anem a veure la interessant història que té al darrera, bé de fet les històries, que n’hi ha més d’una.

La primera part té un protagonista ben conegut, Neil Young, us explico el perquè, resulta que l’any 1970 Young va escriure una cançó anomenada «Southern Man», on feia una ferotge crítica als estats del sud, sobretot als propietaris de plantacions, demanant-los que paguessin per tot el que havien fet als esclaus, pels actes del Klu Klux Klan (no els anomena, però fa referència a les creus ardents) i tirant-los en cara que no feien cas a la Bíblia (el seu bon llibre en diu), i si bé feia quatre anys de la cançó els de Lynyrd Skynyrd no se’n van poder estar tot dient-li al Sr. Young «deixa’ns en pau, els del sud ens sabem cuidar-nos sols», tot i això la veritat era que s’admiraven mútuament, de fet Young la va tocar en més d’una ocasió i Ronnie Van Zant (cantant del grup) portava a vegades una samarreta d’un dels àlbums d’en Young, o sigui que en el fons s’estimaven...una mica.

La segona història (que realment té el mateix rerefons de la primera) ens parla del governador d’Alabama, George Wallace, un segregacionista de cap a peus que tot i ser membre del partit demòcrata es va oposar fermament a les lleis d’integració promulgades pel govern federal, sobretot les de integració a les universitats i més concretament a la de Birmingham (la ciutat més poblada d’Alabama), on ell en persona va bloquejar l’entrada als estudiants negres, els de Lynyrd Skynyrd en cap moment es posen al seu costat, però venen a dir que a Wallace l’han votat i que de moment és el que hi ha però fan el que poden i que més val que la gent de fora es preocupi més del que fa el govern federal tot fent referència directa al cas Watergate (que havia esclatat feia relativament poc), o sigui, que cadascú té la seva consciència.

I l’última de les històries és de caire musical, resulta que els Lynyrd van anar a gravar un disc als estudis de Muscle Shoals, però no tenien gaire experiència en estudi i per això els membres de Swampers (un conegut grup) els hi varen donar un cop de mà a gravar i a escollir les cançons més adients per l’àlbum, però es veu que la cosa va ser desastrosa, si bé tothom feia el que havia de fer la gravació no rutllava i sonava fatal, sembla que l’ambient es va posar tens de veritat, els de Lynyrd donaven la culpa als de Swampers i aquests deien que ho feien tot bé, finalment va intervenir algú de fora, va escoltar les gravacions atentament i després senzillament es va aixecar, es va dirigir cap a la taula de so i va connectar bé uns cables que es veu que no ho estaven, problema solucionat.

Per acabar uns d’apunts de més a més, el primer és sobre la cançó, sense entrar en el tema de si eren racistes o no (que suposo que una miqueta sí, però clar eren blancs i d’Alabama m’imagino que llavors la cosa era bastant inevitable...) val a dir que les coristes que varen fer servir eren totes negres i que les varen anar a buscar expressament, si voleu saber qui són i com va anar la cosa (aquesta i d’altres) busqueu l’imprescindible i magnífic documental «A 20 passes de la fama» (20 Feets from Stardom, Morgan Neville 2014), el trobareu a You Tube; l’altre és sobre la tragèdia que va colpejar el grup l’any 1977, quan en un accident d’avió varen morir 2 membres del grup (cantant i guitarra) el mànager i el seu assistent i els dos pilots, la resta del grup i altres ocupants van resultar ferits de diversa consideració, com a curiositat val a dir que (si la memòria no em falla) els Rolling Stones havien rebutjat anar amb aquell avió, es veu que el pilot no era massa de fiar, l’avió es va quedar sense combustible i es va estavellar durant l’aterratge d’emergència.


DOLÇA LLAR ALABAMA

Un, dos, tres,


Puja el volum


Les grans rodes segueixen girant

Portant-me a casa per veure els parents

Cantant cançons que parlen del sud

Enyoro Alabama un altre cop

I crec que és un pecat, sí


He sentit al sr. Young cantant sobre ella

He sentit al vell Neil deixant-la pel terra

Espero que en Neil Young recordi

Un home del sud no el necessita per res


Dolça llar Alabama

On el cel és tant blau

Dolça llar Alabama

Senyor, vinc cap a casa, cap a tu


A Birmingham estimen el governador

Ara, fem tot el que podem fer

Ara el Watergate no em molesta

Et molesta la teva consciència?

Digues la veritat


Dolça llar Alabama

On el cel és tant blau

Dolça llar Alabama

Senyor, torno a casa, cap a tu

Ara vinc, Alabama


Ara Muscle Shoals té els Swampers

I es veu que escullen una o dues cançons (sí, ho fan)

Senyor, em fan enfadar tant
M’animen quan estic trist

Ara, què tal tu?


Dolça llar Alabama

On el cel és blau

Dolça llar Alabama

Senyor, vinc a casa, cap a tu

Dolça llar Alabama

Dolça llar, nena

On el cel és tant blau

I el governador té raó

Dolça llar Alabama

Senyor, Senyor, vinc a casa, cap a tu

Montgomery té la resposta


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada