THE TROOPER

Si una cosa caracteritza el Heavy Metal és la tendència a revisitar episòdis històrics per fer-ne cançons, Iron Maiden no n’és pas una excepció, ja sigui explicant les gestes d’Alexandre Magne (Alexander the Great, Somewhere in time, 1986), narrant el martiri dels Càters a Montsegur (Montsegur, Dance of Death, 2003) recordant els pocs que vàren fer tant per molts a la Batalla d’Anglaterra (Aces High, Powerslave, 1984) i moltes d’altres, però n’hi ha una que és especialment icònica i s’ha erigit com una de les cançons insigna de la banda, The Trooper (Piece of mind, 1983) on Steve Harris (autor de la cançó i baixista de la banda), rememora un dels episodis més tràgics, èpics i absurds de la història militar britànica: la càrrega de la Brigada Lleugera, deixeu-me doncs que us faci una breu i simple explicació dels fets.

Guerra de Crimea (1853-1856), l’imperi Rus s’enfronta a la Gran Bretanya, Sardenya, França i Turquía, els rusos intenten trencar el setge de Sebastopol desde Balaklava, però no ho aconsegueixen i començen la retirada, el 25 d’octubre de 1954, Lord Raglan, el comandant en cap anglès ordena a la seva cavalleria que els ataqui i impedeixi que s’enduguin part de l’artilleria dels bastions que vàren capturar als turcs, l’ordre arriba als regiments de cavalleria però està mal escrita i és confusa, a més a això s’hi suma l’animadversió que es tenen (per motius familiars i de faldilles) els dos principals comandaments de les diferents brigades, i que fa que es vulguin putejar una mica, així doncs la Brigada Lleugera (Dragons, Llancers i Hússars) rep l’ordre d’atacar unes posicions que no són les que tocava i 600 genets es llancen pel fons d’una vall de dret cap a les fortificacións russes plenes de fusells i canons, que disparen desde el front i desde els flancs, evidentment la càrrrega es converteix en una carnisseria però tot i això els genets arriben al final i aconsegueixen destruir part de l’artilleria que tenien al davant, el problema però és que han de tornar per on han vingut i són acabats de massacrar, més o menys la cosa va anar així, evidentment aquesta desfeta va causar gran rebombori (tot i que es va glorificar el sacrifici…) i el poeta anglès Alfred Tennyson en va fer un poema que es va fer famós us en poso una petita part : “Endavant , Brigada Lleugera! / Algún home a defallit ? / No, encara que els soldats sabien / Que era un sensesentit / No estaven allí per replicar / No estaven allí per raonar / Hi eren per vèncer o morir / Per la Vall de la Mort / cavalcàren els sis-cents.” Temps després Rudyard Kipling (el del Llibre de la Selva) va fer un poema critcant al govern per com s’havia portat amb el veterans del desastre.

L’any 1936 es va rodar un dels grans clàssics del cinema bèl·lic (mal dit d’aventures a vegades) “La Càrrega de la Brigada Lleugera”, dirigida per Michael Curtiz i protagonitzada per Errol Flynn i Olivia de Havilland, evidentment i tal i com manàven els cànons de l’època s’ho vàren agafar pel costat “romàntic” de la cosa, però l’any 1968 va apareixer l'anglèsa“L’última càrrega”, dirigida per Tony Richardson i amb Trevor Howard, Vanessa Redgrave i John Gielgud en els papers principals, aquesta vegada però lluny del romanticisme es va apostar per una ferotge crítica a l’episodi.

Però deixem que sigui en Harris el que expliqui amb les seves paraules

EL SOLDAT

Em prendràs la vida però jo també et prendré la teva

Em dispararàs amb el teu mosquet però jo et passaré per sobre

Però quan estiguis esperant el següent atac

Millor que et quedis on ets, no hi ha marxa enrere

La corneta sona i la càrrega comença

Però en aquest camp de batalla ningú guanya

L’olor acre del fum i l’alè dels cavalls

Mentre em submergeixo en una mort segura

El cavall sua amb por ,començem a galopar

El poderós rugir dels canons rusos

I mentre cavalco directe cap a la muralla humana

Els crits de dolor dels camaràdes que cauen

Saltem per damunt dels còssos que hi ha al terra

I els rusos disparen un altre andanada

Sóm tant lluny i a la vegada tant a prop

No viurem per lluitar un altre dia

Sóm tant a prop, prou per lluitar

Quan els rusos em tenen a vista

Apreten el gallet i sento el vent

Uns quants projectils toquen el meu cavall

I mentre jec contemplant el cel

Amb el còs insensible i la gola seca

I mentre jec oblidat i sòl

Sense una sola llàgrima faig el méu últim gemec