Mai és tard?

Portem poc més d’una setmana de confinament, i diria que si una cosa ens ha ensenyat aquesta crisi (com a mínim a mi) és que el sistema polític i econòmic que tenim fa aigües per tot arreu, encara que de fet potser seria més just dir que el que fa aigües és la gestió politico-econòmica de la crisi, perquè crec que, si bé és evident que tot està entrelligat, la xarxa social i la sanitària aquest cop van per davant de la política i l’econòmica, no soc ni polític ni economista, però crec que com passa sovint, desde fora es veuen millor els errors dels altres i tenim dret a criticar el que creiem que es fa malament, encara que al final es demostri (o no) que estàvem equivocats, el que passa és que nosaltres, aquest 99% (?) que no ens dediquem a la gestió pública, ens podem equivocar perquè, primer, no tenim totes les dades i, segon el nostre error té 0 conseqüències, mentre que el errors que venen de dalt empastifen de merda tots els que estem a sota.

I és evident que els de dalt no varen fer bé la feina, potser per desconeixement o potser per ineptitud (em nego a creure que sigui per mala fe), si és per desconeixement més val que fotin fora els seus assesors (que jo em cregui que és com una grip forta té un passi, però algú de dalt ha estat enganyat) i si és per ineptitud haurien de presentar la dimissió (soroll de rialles de fons...), és evident que a toro passat és fàcil criticar, però aquest és un recurs pervers perquè de fet elimina part de la responsabilitat que comporta segons quins càrrecs. Certament la Xina queda molt lluny, el sistema polític que tenen allà no el volem aquí i també és evident que el seu govern no va informar de la realitat fins que la cosa es va fer impossible de negar (o sí i resulta que no se’ls varen creure), però potser algú hi hauría d’haver posat més atenció al que passava a milers de km de distància (ni que fos el CNI...), us recomano que si no l’heu vist mireu World War Z i escolteu atentament al que diu el membre del Mossad. Però Itàlia està aquí al costat, no hi ha excusa per no haver actuat més ràpid i amb més contundència, potser hagués estat molt impopular aplicar mesures draconianes, qui sap, poster varen preveure que el cost polític era massa elevat per un govern que rebia cops per tot arreu (i que consti que crec que aquest govern havia començat fer coses interessants, potser massa tímides però interessants) i decidiren no arriscar-se i optaren senzillament per veure-les venir i fer poc o res. Hi ha una gran frase d’una gran sèrie que més o menys diu això «Un mal líder no ho és tant per les decisions que pren sinó per les que no pren», com totes les grans frases no es poden aplicar categòricament, però crec que en aquest cas s’hi adiu bastant, per exemple: no es van prohibir esdeveniments multitudinàris, i no, no només em referèixo al les manifestacions del Dia de la Dona (on alguna membre del govern ja portava guants, liles, això sí...) sinó també al miting de VOX (un líder del qual es va fer un fart de encaixar mans i rebre abraçades quan acabava d’arribar de la zona «xunga» d’Itàlia), partits de futbòl contra equips italians i d’altres, certament cancel·lar tot això hagués estat un suïcidi polític, però crec que resulta evident que hagués estat una bona decisió, i sobretot quan es pren una decisió «dràstica» com és tallar els vols provinents d’Itàlia que no sigui el mateix govern qui expliqui com saltar-se aquesta restricció...

I un cop ja tens el bitxo dins a casa i sabent de què va la cosa, a què collons esperes per tancar-ho tot? a restringir moviments? a agafar els bancs pels ous i dir allò de «no ens farem mal oi??» a dir a les autonomies: «Eps, les mesures de mínims són les nostres, però podeu apretar més si cal», a posar l’exèrcit a les ordres dels metges/científics i no dels publicistes (lo del Prat és per riure), a dir als autònoms: «Si no factureu no pagareu la qüota» i a les empreses: «Si podeu treballar treballeu sota mínims no tanqueu, no pagueu SS» a les empreses «energètiques» segur que una amenaça de nacionalització les fa col·laborar amigablement, i segur, seguríssim que tot això no és gens fàcil, però tal i com està anant tot plegat em dona la sensació que tot això no es va prendre ni en consideració, de fet he vist a la xarxa una anunci d’hisenda recordant a la gent els terminis de pagament de quotes etc... , és evident que el qe està passant provocarà un daltabaix econòmic a tots nivells però a mi em sembla de carrer que a nivell econòmic s’ha d’intentar que les petites i mitjanes empreses sobrevisquin a aquesta debàcle; les grans empreses mengen a part, fer un ERTO a 14.000 o 30.000 treballadors quan fa dos dies declares beneficis astronòmics i la teva empresa ha rebut milions en ajudes públiques (SEAT) em sembla d’un cinisme que fa por, tant bé no anirà l’empresa si no pots regalar un mes (o dos) dels teus beneficis a l’estat i per tant ajudar a que la caiguda sigui tant forta, però que sabré jo si no soc economista...

Com he dit al principi la societat en general va per davant, la gent s’ha adaptat bé a les mesures imposades (d’imbècils n’hi ha a tot arreu), si bé al principi es va generar una mica de caos en els supermercats i algún carallot es espensava que havia d’omplir el rebost com si haguèssim de passar un hivern nuclear dins un refugi, mica en mica la cosa va tornar a la «normalitat», l’únic que hem de fer per anar a comprar és fer una cua per no omplir els establiments i llestos, altra cosa és el tema de la mobilitat, de veritat cal anar a la segona residència quan el govern (el català en aquest cas) et recomana, et demana, t’implora que et quedis a casa, als telenotícies cada dia n’expliquen algun cas i sincerament, hi ha gent molt curteta, però clar, el que no s’entèn és que es vulgui confinar a la gent però dilluns toca treballar, i omples metros i autobusos... sincerament la meva opinió és que la gent hagués acceptat un confinament total, i això enllaça amb el que he dit abans de les empreses... posa-ho fàcil, per norma general els empresaris no volen tancar le seves empreses i enviar gent a l’atur.

Lo del sector sanitari és un altre món, sí, ja sé que hi ha moltes altres empreses/sectors imprescindibles (alimentació, subministres diversos etc..) però és evident que no és el mateix, el que estan soportant aquests dies aquesta gent que treballa als hospitals és una animalada, no tan sols els metges i infermeres sinó tota la gent qe hi treballa (manteniment, cuines, neteja..), si no vaig errat es diu que per cada soldat al front n’hi ha tres més a la reraguarda per tal que no li falti de res, no sé quina és la propoció en un hospital però crec que el paralelisme és encertat, ho sé perquè he vist un hospital «per dins», fa poc que s’ha començat a especular que en algunes UCIS s’ha hagut de fer triatge de pacients tenint en compte la gravetat i, per tant, les seves possibilitats de supervivència, certament és una mesura dràstica però si realment és així més val que ens anem calçant, si s’arriba aquest punt imagineu el col·lapse que tenen allà dins, i sé per experiència pròpia que els metges fa dues setmanes ja sabien el que els hi estava a punt de caure al damunt, per això em costa tant de creure que els de dalt no ho sapiguéssin, en el fons doncs arribo a la conclusió que segurament ho sabien, que han actuat tard és evident i torno el que deia al principi, càlcul electoral/polític o ineptitud, jo crec que ineptitud, bàsicament perque varen creure que la ciutadania no acceptaria el que s’havia de fer, la qual cosa s’ha demostrat falsa, la gent s’ha fet càrrec del que hi ha i demana més mesures, tot plegat em porta a pensar que els que prenen les decisions no coneixen ni de lluny la gent del país que governen.

I mal els hi pesi a alguns la Generalitat (amb els seus errors) també va per davant del govern estatal.