HURRICANE (Bob Dylan)

Una petició del Roc, que fa dies que la va escoltant.

He de reconèixer que en sé molt poc (o gens) de la música i la carrera d’en Dylan fora de les cançons més populars, i si bé aquest és una de les que més m’agraden la veritat és que mai m’havia parat a escoltar-la bé, suposo sempre que l’havia sentit era de fons i no prestava atenció a la lletra.

Escrita l’any 1975 juntament amb Jacques Levy (dramaturg i escriptor que va col·laborar amb Dylan i d’altres grups i cantants de l’època) és una cançó escrita per denunciar la injustícia comesa contra en Rubin Cartrer, una jove promesa de la boxa que va ser empresonat l’any 1966 per un crim en el qual no hi tenia res a veure, finalment l’any 1985 i després d’un tercer judici (se’n havia fet un segon sense èxit que havia mantingut la condemna) el jutge H. Lee Sarokin va concloure que el primer judici s’havia basat en "en una apel·lació al racisme més que a la raó, i a l'ocultació més que a la revelació" i el posà en llibertat, Rubin Carter va entrar a la presó amb 27 anys i en va sortir amb 48.

Huracà

Trets de pistola sonen de nit en un bar
Patty Valentine entra des de la sala de dalt
Veu el cambrer en un bassal de sang
Crida «Déu meu, els han matat a tots!»
Ara ve la història de l’Huracà
L’home a qui les autoritats van culpar
Per una cosa que mai va fer
El posaren en una cel·la, però una vegada ell podria haver estat
El campió del món

Tres cossos al terra és el que la Patty veié
I un altre home anomenat Bello, movent-se misteriosament al seu voltant
«Jo no ho vaig fer» va dir, i aixecà les mans enlaire
«Jo només estava robant la caixa registradora, espero que ho entenguis,
els he vist marxar» digué, i va parar
«Millor que un de nosaltres truqui als polis»
Així que la Patty va trucar els polis
I van arribar a l’escena amb les seves llums vermelles il·luminant
La tòrrida nit de New Jersey

Mentrestant, en una altra part de la ciutat
Rubin Carter i un parell d’amics feien un tomb
Era el candidat número u a la corona del pes mitjà
No en tenia ni idea de la merda que li venia al damunt
Quan un poli els va aturar al costat de la carretera
Com en temps passats i els temps passats abans d’allò
A Paterson és així com van les coses
Si ets negre és millor que no apareguis pel carrer
A no ser que vulguis cridar l’atenció 

Alfred Bello tenia un company i tenia una informació pels polis
Ell i Arthur Dexter Bradley tan sols estaven fent un tomb
Va dir «Vaig veure dos homes corrent, semblaven pesos mitjans
Van ficar-se d’un bot dins un cotxe blanc amb matrícula d’un altre estat»
I la senyoreta Patty Valentine va assentir amb el cap
Un poli va dir, «Un moment, nois, aquest no és mort»
I el van portar cap a l’infermeria
I encara que amb prou feines hi veia
Li van dir que podria identificar el culpable

Quatre del matí i van arrossegar en Rubin cap dins
El portaren cap a l’hospital i anaren escales amunt
El ferit el mirà amb el seu ull moribund
Digué «Perquè el porteu aquí? Ell no és el paio!»
Sí, aquesta és la història de l’Huracà
L’home a qui que les autoritats van culpar
Per una cosa que mai va fer
El posaren en una cel·la, però una vegada ell podria haver estat
El campió del món

Quatre mesos després els guetos cremaven
En Rubin era a Sud-amèrica, lluitant pel seu nom
Mentre Arthur Dexter Bradley seguia amb el joc del robatori
I els polis el burxaven, buscant algú a qui culpar
«Recordes aquell assassinat que passà en un bar?»
«Recordes que vas dir que vas veure el cotxe que fugia?»
«Creus que que pots jugar amb la llei?»
«Creus que podria ser aquell lluitador qui vas veure corrent aquella nit?»
«No oblidis que tu ets blanc»

Arthur Dexter Bradley digué, «Realment no n’estic segur»
Els polis digueren, «Un pobre noi com tu podria fer un descans
Et tenim per aquella feina del motel i estem parlant amb el teu amic Bello
Ara no has de tornar cap a la presó, sigues bon company
Estàs fent un favor a la societat
Aquell fill de puta s’està envalentint
Volem posar-lo de pet a la presó
Li volem penjar aquell triple assassinat
No som cavallers Jim»

En Rubin podia tombar un home d’un sol cop
Però mai li havia agradat parlar-ne
És la meva feina, deia, i ho faig per diners
I quan s’ha acabat a la que puc vaig a la meva
Cap a algun paradís
On les truites nedin pel riu i l’aire sigui net
I munti un cavall pel camí
Però després el portaren a la presó
On intenten convertir un home en un ratolí

Totes les cartes d’en Rubin estaven marcades d’abans
El judici fou una farsa*, mai va tenir cap oportunitat
El jutge va titllar els testimonis d’en Rubin de borratxos dels suburbis
Pels col·legues blancs que ho van veure va ser un revolucionàri
I pels col·legues negres tan sols un "negrata" boig
Ningú va dubtar de que va prémer el gallet
I encara que no van poder trobar trobar l’arma
El fiscal del districte va dir que ell va ser qui va fer l’acte
I el jurat hi va estar d’acord

Rubin Carter va ser encausat falsament
El delicte va ser assassinat en 1er grau, endevineu qui va testificar?
Bello i Bradley, i els dos van mentir descaradament
I els diaris, tots van comprar la seva versió

Com pot la vida d’un home com aquest
Estar a les mans d’algun ximple?
Per veure’l clarament incriminat
No puc ajudar però em fa sentir avergonyit de viure en un lloc
On la justícia és un joc

Ara tots els criminals amb les seves jaquetes i les seves corbates
Són lliures de beure Martini i veure el sol sortir
Mentre en Rubin seu com un Buda en una cel·la de tres per tres
Un home innocent en un infern
Aquesta és la història de l’Huracà
Però no m’aturaré fins que netegin el seu nom
I li retornin el temps que ha perdut
El posaren en una cel·la, però una vegada ell podria haver estat
El campió del món