Mulleres revisited

Ja comença a ser tradició, un cop l’any un servidor se’n va amb uns amics ( el Xavi, el Pau i el Toni) a fer un cim, l’any passat va ser la Pica,d'Estats,  aquest any ha estat el torn del Mulleres (3010), cim que ja he fet tres vegades anteriorment, l’última amb esquís fa poc mesos (aquí en teniu la crònica), la veritat és que és un cim  preciós, sense cap mena de dificulta tècnica excepte un a petita grimpada per assolir un coll, va ser un bon caps de setmana i si bé el temps era insegur al final la cosa va sortir rodona, aquest cop us en faré una crònica fotogràfica. Tot i que hi ha algun punt a comentar:
1- L'estat de forma del Toni: presentar-se a les 8 del matí del dissabte sense dormir, fer-ho al cotxe (3h) i després seguir el ritme del Pau fins al refugi (1h 50m) té el seu mèrit, i l'endemà com si res, per sort a la baixada ja va perdre pistonada... a partir d'ara ni mica de pena !!!
2- Les presses del Pau i el Toni per arribar al refugi: teníem un grup al davant i patien per no trobar lloc (érem 11 i el refugi n'hi caben 18..) els molt animals no van parar gairebé ni un sol cop... i jo i el Xavi que volíem fer una pujada tranquil·la...bé de fet jo la vaig fer, tranquil·lament amb l'armari a l'esquena
3- L'arrogància (de bon rollo) del Toni:  una frase que quedarà per al posteritat "Xavi, ets un putu lastre" dita quan el diumenge no portàvem ni una hora caminant...deixa molt clar l'efervescència mental del Toni
4- El cangueli del Pau quan es tracta de grimpar i veure el món desde dalt...com sempre va de"tapao" i a l'hora de la veritat res de res
5- Toquem fusta hi esprem que al Toni i al Pau mai els hagin d'anar  a rescatar, amb la seva indumentària de camuflatge seria realment difícil localitzar-los.
6- La relliscada del Toni...i la meva conseqüent caiguda, per sort ens vàrem fer un tip de riure.
7- El coco del Xavi: que li va jugar una mala passada a la baixada, patint tota l'estona per si queia i li sortia l'espatlla de lloc (ja ens va passar un cop) degut a això no va poder disfrutar de la baixada... i un servidor tampoc, dedicat amorosament  marcar-li la traça...
8-L'atac del qual vaig ser víctima per part d'un gos rabiós al arribar al pàrquing, per sort la mestressa va poder recollir els 3 metres de corretja abans no l'enviés d'una patada dalt del Bessiberri.

Apa, disfruteu (o no) amb les fotos !!!

El Mulleres al fons de la vall, les boires no tenen molt bona pinta o sia que caldrà afanyar-se.

El dit assenyala l'objectiu.

Tot i que és una sortida que es fa facilment en un sol dia nosaltres ho farem en dues jornades, la nit la passarem al refugi lliure que hi ha a mig camí.

La primera part és molt suau, caminant al costat del riu ple a vessar que convida a fer-hi una capbussada.

Un dels nombrosos salts d'aigua que ens anem trobant.

De mica en mica anem guanyant alçada i aviat deixem enrere el bosc.

Ens acostem als 2.000 metres i els arbres comènçen a desaparèixer.

Primeres clapes de neu, el refugi està situat darrera el coll que tenim al davant .

El grup de La Tallada domina la vall desde el sud, el punt més alt és a 2.792m.

Mirant enrere es veuen els cotxes, la vall de Conangles, el grup dels Bessiberris (nord i sud)  i el Colamoformo.

Uns últims metres i ja serem al refugi.

A vegades els núvols es trenquen i les vistes són espectaculars.

Hora de dinar...a l'únic lloc on el vent ens dona una mica de treva.

Una marmota treu el cap, segurament ha sortit a veure que podia trobar per menjar, però un cop s'adona de la nostre presencia  es fa fonedissa en un tres i no res.

Hora de la migdiada...el Xavi  i el Toni  es queden ben clapats

Mentre aquell parell dormen el Pau i jo anem a fer un reconeixement per demà, a lo tonto en enfilem força amunt...es qüestió de fer gana pel sopar

 Arriba el capvespre i el cel es torna a carregar de boires

Preparant el sopar, el refugi és ple i cadascú ho fa on pot..de fet hi ha un grup força nombrós que tampoc ens ha donat gaire opció i ha ocupat la taula...

Després d'una nit de llamps trons i pedregades finalment el sol surt, sembla ser que tindrem un bon dia.

El Toni després d'haver dormit com un tronc tota la nit...és el que té no haver dormit la nit anterior

Les vuit del matí, a punt d'emprendre la marxa.

No portem ni deu minuts i el Pau ja ha de parar a treure's roba...com sempre.

Hora de posar-se el grampons.

El Xavi, xino-xano que ningú ens espera.

Buscant un camí alternatiu amb el Xavi hem anat a parar a una congesta un pel més inclinada, cap problema, per això els grampons tenen puntes al davant.

Tot i això ell prefereix estrenar-se en l'ús del piolet.

El Toni i el Pau han escollit l'itinerari correcte...i ens han hagut d'esperar.

Un altre cop junts encarem les últimes rampes que ens portaran al peu del coll de Mulleres

La prespectiva que es te desde dalt del coll, una curta i fàcil grimpadeta 

El Toni exultant al arribar al coll

Al coll hi deixem les motxilles, aprofitem per abrigar-nos per encarar els últims metres fins el cim

Les boires van i venen

La cresta no te cap mena de dificultat però un pas massa a l'esquerra i no ho expliques.

Russell (3.205m), Tempestats (3.240m),  Margarida (3.295m) i Aneto (3.404m), en primer pla la cresta de Salenques, una clàssica que espero poder fer algun dia

Ni creu, ni vèrtex  ni res, tan sols una pedra.

Al cim, contents per haver aconseguit el 50% de l'objectiu...ara falta baixar.

Un "selfie" a 3.000 metres...

...i una foto a 3.000 metres

Mentre baixem van arribant els que estaven al refugi, han pujat fins al peu del coll per una ruta diferent, resseguint la vall fins al fons i guanyant gairebé tot el desnivell al final, tot són maneres.

El Pau, darrera seu el Coll Alfred, inici de la vall del Riu Nere, per on baixàrem esquiant amb el Roger aquest hivern.

Toca desgrimpar, sense dificultat, el perill més gran és que un company faci caure una pedra , no val a badar

Un cop en zona segura faig una foto als que baixen

Només falta el Xavi

Una quants metres per sota el coll, una relliscada del Toni ens ha empés els dos avall per la pendent sortosament hi ha neu en abundància i el que en altres condicions podria haver estat un accident més o menys greu  queda en un bon fart de riure i en una anècdota 

Per sort podem riure...

En pocs segons els hi traiem una bona distància al Pau i al Xavi, fixeu-vos en la traça de baixada, la veritat és que el primer tram te un inclinació de nassos !!!

El Pau, el Toni i jo mateix.

Una parada  a mitja baixada, la ruta de retorn la fem anant a buscar el fons de la vall, per variar una mica.

El Toni i el Pau practicant el "schuss"...sense moure's de lloc.

De neu en queda un bon tou.

Ja comencem  a trobar herbeis.

Amb el Pau, més enllà el Toni...que comença a afluixar (fins llavors no donava treva el mamón !!)

Ja tenim el refugi a la vista

Amb el Xavi que agraeix que s'hagi acabat la neu...

Ja hem arribat, només falta refer les motxilles amb tot el que hem deixat al refugi i seguir baixant fins el cotxe

Una de les caigudes del Toni...com que aquí dalt te poc per trencar és limita  a caure o a fer caure

El descens és llarg però agradable.

Cardos entre les flors...

Ens acostem al final,.

Ja està !!! Ara començarem a barrinar on anem l'any que ve.