dimarts, 7 de març de 2017

Montserrat enllà

L’Elisenda ens havia convocat  a les onze del matí per celebrar els seus 40 anys, la idea era fer una excursió fins la Tossa de Montbui i després anar a dinar una paella al pati de casa, era una bona ocasió per sumar quilòmetres o sia que vaig calcular la ruta, sortien 80 km, a una mitja de 20km/h són quatre horetes, doncs ja em teniu a les 6.55 començant a pedalar, tito cap a Sta Margarida !!!

Sortint de Sabadell, enfilant cap  a Matadepera.

Fins a Montserrat repetiré la ruta que vaig fer diumenge passat amb la Salut, el José i uns quants descerebrats més (feia temps que no patia tant anant en bici...), quan enfilo la carretera de Matadepera encara és fosc, m’ho prenc amb calma però de fet tinc la sensació que el diumenge passat anàvem més ràpid que avui, i efectivament, comparant mitges vaig 2km/h més lent, no sembla gaire oi? doncs quan vas sol la diferència pot ser substancial, arribo al trencall i enfilo cap a Terrassa , poc més de mitja hora de sortir de casa entro a la co-capital del Vallès i uns minuts després ja encaro la primera rampa de la carretera de Rellinars, el fred apreta i tot i els escarpins tinc els peus gelats, la primera part de la pujada és prou còmode, però és evident que el diumenge passat pujava més ràpid (el grup empeny, encara que potser per això vaig petar aviat...), és el segon cop que faig la pujada a l’Obac i no me la conec, per tant prefereixo no temptar la sort i procuro mantenir una cadència que em permeti arribar al tram final amb prou energies com per no haver de saltar sobre els pedals per moure’m, són 9km de pujada però a partir del cinquè la rampa és constant, a base de pedalar arribo finalment a dalt, el dia ja s’ha aixecat i la vista és immillorable, just davant meu apareix Montserrat, avui l’he de passar i deixar enrere... fot rasca de veritat o sia que paro un moment faig un parell de fotos i em poso el paravent, ara venen gairebé 20 km on gairebé tot és baixada i no és qüestió d’arribar a Monistrol hipotèrmic.

Al Coll de l'Obach, km 23

Em llanço carretera avall, ara toca disfrutar, en cinc minuts arribo a Rellinars i en 20 a Castellbell (he fet una parada tècnica), travesso el poble i després d’un curt tram de carretera arribo a Monistrol, toca fer una paradeta, res, cinc minuts, el temps de menjar-me un plàtan i enviar un parell de “what’s”, un a la família avisant que vaig en l’horari previst i l’altre al grup fraternal, amb tot això fet torno a pujar a la Cannondale i començo la pujada.

Mica en mica m'acosto a Montserrat

El diumenge anterior va ser la primera vegada que pujava a Montserrat i vaig pillar força, ara ja sé el que hi ha, a la primera de canvi ja ho porto tot posat , és una rampa constant i si bé hi ha algun tram que afluixa estàs en continuo ascens, per sort avui vaig d’hora i tot i que estic suant com un poll no és res comparat amb el dissabte passat, els km van caient, en són 8 fins l’entrada al pàrquing i tardo 45 minuts en arribar, aquest cop però no vaig fins dalt i segueixo la carretera direcció Can Maçana, un tram que tampoc he fet amb la bici, és un continu puja/baixa, ple de tobogans amb una rampa final durilla i més amb el vent de cara, el tram també té vuit km però aquest cop els faig en 25 minuts, giro cap a l’esquerra i paro un moment, faig una trucada a la família, tot just acaben de sortir de casa, aprofito també per fotre’m un gel, ara ve un tros de baixada però quan s’acabi tocarà tornar a tibar.

Cavall Bernat, Paret de Diables, Sant Jeroni...un món vertical.

Començo la baixada cap el Coll del Bruc, i amb les presses passo de llarg un trencall que m’hagués estalviat un parell de km, però és igual, de fet es tracta de fer km oi? 25minuts després d’iniciar el descens 8amb una parada per consultar el GPS arribo a l’autovia de Lleida, en faig un tram de 500 metres i ja torno a ser a la carretera, tan sols falten 25 km, travesso Castellolí i seguint la N-IIa arribo a Vilanova del camí allà agafo la C-37, arriba la traca final!! Un tram que seria per fer mitges realment elevades, si no fos perquè ja estic cansat i pel vent en contra,  fins i tot i veig una garsa fent un vol gairebé estacionari, quan estic a mig camí m’adelanta la família, però ni em veuen, així sóc d’insignificant !!, finalment arribo a Santa Margarida de Montbui (nucli antic !!), satisfet i cansat saludo a la Síra, el Pep, l’Elisenda i la canalla, de moment no ha arribat ningú o sigui que després de recuperar-me una mica puc seure tranquilament en un banc del patí degustant la cervesa que m’estic fotent entre pit i esquena i esperant que vagin aribant la resta de convidats.

Ideal per recuperar forçes !!!

Tito cap a Igualada !!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada