Foc amic

L’altre dia, mentre treballava, se’m va acostar la propietària de la casa on feinejava, després de comentar la feina feta em va preguntar d’on érem, al dir-li de Sabadell ella em digué : “Ja es nota, el teu català no és de Can Fanga, aquí costa de trobar gent que parli català” al veure la meva cara de pòquer continua dient : “La majoria són castellans, moros o xinos…” com que ja vaig veure per on anava la cosa li vaig dir “Mentre ens entenguem …tant hi fa no?” però la dona va seguir :”Mira, aquí d’estelades poques i n’hauria d’estar ple !!! (ella en tenia una de ben gran  a la terrassa) tot just n’hi ha quatre de comptades.” i la senyora ho deia amb una rabiosa indignació,  com que tenia altre feina per fer vaig decidir que lo millor seria acabar la conversa d’una manera ràpida i eficaç: “Doncs jo tampoc en tinc cap d’estelada penjada (és cert, tinc una senyera que ja hauria de jubilar)… però tranquil·la que si arriba el moment votaré Si.” i vaig seguir fent el que feia. En una altre ocasió ja fa més temps, una senyora, molt empipada per què havíem entrat el seu balcó sense avisar, després d’uns minuts d’estira i arronsa em va espetar: “Encima eres un mal educado !!! estamos en España y a mi me tienes que hablar en español !!!” aquest cop no recordo com va acabar la conversa, però és molt possible que l’engegués a dida i seguís fent la meva feina, això si, sense posar els peus al seu balcó.

A que treu cap això que explico us preguntareu, doncs que crec que de caps quadrats i d’intolerats n’hi ha a tot arreu, n’estic fart d’escoltar o llegir  arguments  a favor o en contra de la independència que es basen en el menyspreu cap als altres, com si tots el que no pensessin exactament que tu fossin imbècils o els seus arguments fossin equivocats simplement perquè no són els teus, això passa a costat i costat de la línia, fins i tot aquells que creuen que poden mantenir un peu a cada costat (?) cauen a vegades en aquest error, és evident que tard o d’hora i sense voler-ho tots acabem fent algun comentari fora de to, som humans i per tant ens equivoquem, el problema és quan la manera de defensar els teus arguments és menystenint els dels altres, o quan directament es generalitza: “Els espanyols són uns fatxes!!!” o l’altre versió “ ¡Los catalanes són unos nazis!”, no ho sé, potser soc una rara avis entre els independentistes però flac favor fem a la causa si per defensar la nostra voluntat a ser independents l’únic que saben fer alguns és insultar als que volen que Catalunya segueixi formant part d’Espanya, podríem utilitzar aquell concepte que la gent va descobrir durant la primera Guerra del Golf : Foc Amic, i és que a vegades el que fan molts amb el seu argumentari carregat d’odi i mala llet és precisament l’efecte contrari, si em permeteu us en posaré un exemple: durant el 9N davant l’escola on vaig a anar a fer de voluntari s’hi van presentar un parell d’energúmens que es van dedicar a incordiar verbalment (per sort no es va arribar a l’enfrontament físic) a la gent que anava entrant, a mig matí va entrar una parella,  rondaven la seixantena i eren castellanoparlants, ella nascuda a Catalunya i ell no, l’home venia emprenyat com una mona, i ens va dir que venia disposat a votar NO, però que havia decidit votar SI/SI i ens va voler explicar el perquè, resulta que feia poc havia anat al seu poble i allà l’havia sorprès la mala llet que destil·lava la gent contra tot allò que fos català fins i tot s’havia enfrontat a la seva família la qual cosa li demostrava que hi ha una part d’espanyols (la immensa minoria segur) que realment no respecten Catalunya i als qui hi viuen, però el que realment el va acabar de convèncer per canviar de vot va ser que al entrar a l’institut aquell parell de fora l’havien rebut amb crits de “Viva Espanya i viva Franco !!!”, allò ja va ser massa, i va decidir que ell no volia formar part d’aquella Espanya i que l’única via possible era la independència, aquest n’és un exemple, segur que n’hi ha molts més, una altre exemple de foc amic són les declaracions del delegat del govern espanyol a Andalusia pel que fa a que Andalusia es governi desde Catalunya i que ni pensar-ho de tenir un president que es digui Albert, s’ha de ser imbècil…com s’ha de ser imbècil per dir el mateix aquí quan arriba a presidir la Generalitat un tal José nascut a Andalusía.

Clàssica emblanquinada

Una clàsica de diumenge al matí, sinó fos per la neu caiguda dies abans no seria res més que una sortida feta i refeta mil vegades,  Can Robert, cana de l'Abella, Morral del Drac,  Montcau i tornada, aquest cop no pugem a La Mola, se'ns fa tard i ens hem deixat els garmpons a casa...

 Matagalls, Les Agudes i el Turó de l'Home

 Doncs res...el Xavi, el Pau i jo

 El Montcau treu el cap

Serra de l'Obach i Montserrat 

 Coll d'Eres

Enfilant-nos al Montcau 

No ho sembla però fotia un vent i un fred de nassos !!! 

 Tot baixant ens va envoltant la boira

L'accés a la Canal del Mico estava així de curiós

Anar-hi o no, aquesta és la qüestió.

Finalment ens arriben bones notícies en les que un dels protagonistes és l’Estat Islàmic, ja era hora, les bones notícies venen de Kobane, la ciutat síria fronterera amb Turquía ocupada per l’EI,  pel que sembla els kurds (i sobretot les kurdes) els hi han fotut una bona pallissa i els han expulsat de la ciutat, és només una batalla en aquesta llarga i sagnant guerra, perquè no ens n’oblidem la lluita contra l’EI és també (i sobretot) una lluita militar, no només es tracta de terroristes que maten caricaturistes a Paris, decapiten ostatges japonesos, anglesos o de qualsevol altre lloc i d’altres salvatjades, també són aquells que fa unes setmanes van entrar en una escola de Peshawar i als nens que no sabien recitar l’alcorà els hi fotien un tret al cap, els que maten 230 persones i els tiren a una fossa comuna i d’altres atrocitats… l’EI és ja un exèrcit, farcit de desertors dels exèrcits als que s’ha enfrontat i armat fins les dents amb equipament modern ja sigui aconseguit com a botí de guerra o bé gràcies a la generositat mostrada per occident cap als rebels sirians (pel que es veu gran part d’aquest rebels eren l’embrió de l’EI…), dividit en centenars de grups (desconec si tenen una organització militar “normal) que colpegen on poden sempre que poden, el camp de batalla inclou el nord de l’Irak i l’est de Síria, la resta d’accions són fetes per petits grups que es mouen entre Pakistan i França i qui sap si més aprop, són les anomenades cèl·lules, contra les que és molt difícil lluitar, són gairebé invisibles, de fet fins que no cometen atemptat sembla que fins i tot la mateixa policia desconeix la seva existència, però això ja és un altre tema.

Perquè el tema que m’interessa ara és un altre i és que al meu humil entendre a occident (Europa, EEUU i algun que altre més) li falten pebrots, m’explico: que caram estan esperant per treure la pols als B1, B52, A10, Tornados, Mirage, Abrams, Challenger etc.. i enviar-los juntament amb la 101, la 82, els Marines, els Royal Scots, la Legió Estrangera etc.. a fotre una bona tunda a aquestes besties sanguinàries de l’EI !!! o és que potser com que no hi ha petroli pel mig, ni interessos privats per reconstruir un país no val la pena anar a la guerra ??? és que potser l’assasinat de nens, nenes, dones, homes, joves, vells… la destrucció de pobles, ciutats i tot el que comporta l’EI no justifica una guerra, la guerra sempre és la pitjor de les solucions però a vegades pot arribar a ser l’única (a no ser que assumim que la inoperància pot voler dir deixar que l'EI vagi massacrant a tots els que no combreguen amb les seves idees)  perquè dubto molt que l’EI s’aturi simplement demanant-li, qui sap potser s’aturaran quan tinguin prou “espai vital”, potser llavors delimitaran unes fronteres, crearan les estructures del seu estat i es quedaran quietets sense emprenyar la resat del món que , majoritariament, vol viure en pau, permeteu-me que ho dubti.

Ho reconec, no suporto el pacifisme d’aparador, aquell pacifisme ingenu que creu que les guerres s’acabaran fent manifestacions, donant cops a cassoles i d’altres accions que en el fons només serveixen per tenir les conciencies tranquil·les i tancar al ulls a la realitat de del que passa a l’altre banda del Mediterrani, i no, no faig referència a les campanyes en contra de l’última guerra d’Irak (guerra estúpida, sense sentit i sense motius) sinó a les més que segures manifestacions etc… que es muntarien si l’OTAN, l’ONU o qui fos decidís que ja n’hi ha prou, que fins aquí hem arribat, que el món civilitzat (amb els seus errors, contardiccions i mancances) ja n’està tip d’aquesta colla (colla gran però colla si ho comparem amb la capacitat occidental) de desgraciats, m’hi jugo el que vulgueu que sortirien els de sempre bramant contra l’intervenció, em pregunto si també haguessin sortit al carrer el 3 de setembre de 1939, reconec que eren altres temps… però les guerres sempre ha estat la mateixes.

Però hi ha un problema, i és que si bé crec fermament en tot el que he escrit abans, també és cert que, com sempre passa, en un moment o altre cauria una bomba on no hauria de caure, o bé un soldat sense escrúpols és pensaria que és en John Rambo i entraria disparant  a tort i a dret sense adonar-se’n (o si) que la casa era plena de gent innocent que no tenien res a veure amb l’EI, o qui sap, algun periodista amb ganes de veure la guerra d’aprop volaria pels aires al ser confosa la seva càmera per un llançamisils… potser si que és més fàcil no ficar-s’hi i que s’espavilin ells solets, a la guerra sempre hi moren innocents i això no agrada a (gairebé) ningú, però és ara com ara els innocents ja hi estan morint, i molts, a Kobane es calculen que han mort mil sis-cents civils (en l’últim atac de Boko Haram a Nigèria en van morir dos mil…uns altres que van calçats)  no ho sé, potser fan bé les potències occidentals de no entrar a fons, potser ja n’hi ha prou amb accions aèries puntuals,  deixem que els kurds, l’exèrcit sirià i l’iraquià s’enfrontin a la bèstia, si de cas, d’aquí uns anys quan l’EI tingui el seu propi estat ja muntarem una bona tangana com vàrem fer a l’Irak, llavors els hi deixem el país fet pols i fem allò tant nostre de “importar la democràcia” i reconstruir el país…ben mirat tot plegat és una bona merda.

De fet, no cal anar tant lluny per veure la crua realitat de les guerres, Ucraïna  està aquí al costat.