Johnny Cash va escriure aquesta cançó l'any 1953 després de veure una pel·lícula on l'acció transcorria dins la presó que li dona nom, però no fou gravada i editada fins l'any 1955 com a senzill i l'any 1957 dins el primer àlbum del cantant ("Johnny Cash with His Hot and Blue Guitar" ).
L'any 1968 va tenir lloc el famós concert a la mateixa presó de Folsom, una actuació que Cash volia fer des de el moment en que la va escriure, del concert se'n va fer un àlbum ("At Folsom Prison"), la cançó va arribar al Top 1 de les cançons country i va arribar al lloc 32 del Billboard, també es va emportar un Grammy com a millor cantant masculí l'any 1969.
La versió de l'àlbum
Sento com s’acosta un tren, esta agafant la curva
I ja no me’n recordo quan fa que no veig sortir el sol
Estic encallat a la presó de Folsom, i el temps sembla que s’arrossegui
Però aquell tren
segueix rodant cap a San Antone
Quan tan sols era un nen la meva em digué: «Fill
sigues sempre un bon noi, no juguis mai amb pistoles»
Però vaig disparar un home a Reno tan sols per mirar com moria
Quan vaig sentir
aquell xiulet sonar, vaig abaixar el cap i vaig plorar
Segur que hi ha gent rica menjant al luxós vagó restaurant
Segurament estaran prenent un cafè i fumant grans cigars
Sé que ho tenia a tocar, sé que no puc ser lliure
Però aquesta gent segueix endavant i això és el que em tortura
Si m’alliberessin d’aquest presó, si aquell tren fos meu
M’hi jugo el que vulguis que aniria una mica més enllà
Lluny de la presó de Folsom, allà és on jo voldria ser
I deixaria que el so d’aquell xiulet solitari se m’endugués la tristesa enllà
