Springsteen & friends live in Togores vol II

Avui he sortit corrents desde casa, m’ha fet ,mandra agafar el cotxe per anar fins La Salut, total, avui tampoc hi trobaria ningú…feia dies que no anava a córrer, de fet desde la cursa de Sant Esteve que no em posava les bambes o sia que ja anava sent hora, a més volia una estona llarga de tranquilitat per poder escoltar “High Hopes”.

Enfilo Sant Llorenç amunt fins a Indústria a ritme de Dream Baby Dream (ideal per anar escalfant) i travesso la gran via pel pas subterrani, la idea és baixar pel Passeig de la Revolució i  anar  a buscar el riu i un cop allà ja veurem, travesso el riu per sota del pont de La Salut i no sé si tirar riu amunt o pujar pels vivers, opto per la segona opció, avui la idea és fer un parell o tres de bones pujades i la dels vivers ja va bé, les cançons van caient i ara sona Just Like Fire Would una de les que més m’agrada del nou àlbum, corono la pujada i giro a l’esquerra i toca planejar, direcció camp de vol,  mentrestant l’Ipod sembla que s’hagi tornat boig i no hi ha manera d’empalamar les noves  cançons, desisteixo i deixo que faci el que vulgui i el Boss és substituit pels Dire Straits i la seva brutal Sultans Of Swing (versió Alchemy); la veritat és que em trobo molt bé tot hi haver estat parat tants dies (excepte alguna que altre sortida amb Btt) i porto un bon ritme, corro sense frontal, tot hi ser les set de la tarda hi ha llum de sobres, la veritat és que és una sensació fantàstica: música (bona música), foscor, estrelles (moltes i ben brillants) i córrer, de tant en tant em creuo amb algun que altre corredor o ciclista, de fet Déu n’hi do del transit que hi ha, el que són una passada són els llums que porten les bicis, semblen cotxes, quan em creuo amb elles he d’apartar la vista o em quedo a cegues i quan em torno a quedar sol no veig res fins que els ulls es tornen a acostumar a la foscor, arribo al trencall de Togores i l’agafo, la lleugera baixada i el trepidant ritme de Knopfler i companyia fan que acceleri el ritme, arribo  a la casa de Togores i tombo  a l’esuquerra, el camí planeja fins que arriba El Tubo, la ràpida baixada (encara que si portes frontal suposo que podria baixar més ràpid…) em porta al fons de la vall del riu Tort (a qualsevol cosa se’n diu riu…), dubto si anar  a buscar el Camí Reial o bé anar a patir una mica més i enfilar-me per la dura pujada que em tornarà a portar al camí del camp de vol…però els dubtes s’esvaeixen aviat,  cap a la pujada s’ha dit, un curt pla em deixa als seus peus i apa amunt !!! i mentre enfilo el primer tram s’acaba Only The Strong Survive de l’Adams i comença la molt apropiada Run To The Hills d’Iron Maiden i quan s’acaba la pujada s’acaba la cançó, i torno a dubtar…dreta cap a can Casamada (i anar a buscar un altre rampeta) o esquerra cap  a Sabadell…les cames diuen “Va covard que estem bé !!! a la dreta a la dreta !!! volem guerra !!!” i el cap (tan cerebral ell) contesta: “No ens passem, que se’ns farà tard i soparem sols a taula…”, com que sóc una persona assenyada faig cas al cap i vaig a l’esquerra, a més encara aqueda un bon tros per arribar  a casa, per tant per deixar les cames contentes li fotrem una mica de gas… i ja hi tornem a ser, per sort We Take Care Of Our Own ens ho posa fàcil i ens marca un ritmillo prou alegre, l’últim tram abans del vivers el faig amb Trapped a tot volum…arribat als esmentats vivers tombo a la dreta i vaig  a buscar el riu, és més llarg que per on he pujat però ja m’està bé, This Hard Land sona quan  arribo al Molí de l’Amat i al riu, i sense gairebé n adonar-me’n baixo el ritme, deu ser que sona Reason To Believe(versió 75-85)… i em foto un ensurt de mil dimonis quan m’adelanta un tio que també corre sense frontal !!! i al moment un altre…però aquest no el deixo escapar…no gaire vaja, em treu uns pocs metres (6 o 7) i a ritme de No Surrender intento que la distància no augmenti, però la veritat és que costa i just abans de travessar el riu ja me’n treu alguns més, però és que How Can A Poor Man Stand Such Times And Live??, el corredor segueix riu avall mentre jo m’enfilo amunt cap  a la carretera, la travesso i enfilo cap al passeig que porta a la pujada del Purgatori, fa temps que no la faig i em ve de gust…Bring It Back Again dels Stray Cats em dona un puntet de moral i arribo  a dalt satisfet  de la feina feta, travesso la gran via i agafo Creueta mentre sona Trepitja fort dels Lax’n busto…la cançó del Roc, i ja no hi ha temps per més, arribo a casa just a temps per veure com el Roc intenta batre un ou sense escampar-lo per tota la cuina, la Carlota dreta dalt la trona amb l’Iphone de la mama a la mà i l’Eva intentant posar ordre en el caos habitual….

PD: Per cert aquí teniu el Vol I de Springsteen & Friends Live in Togores