Motius personals (però transferibles)

N’estic fart, fins el capdamunt, fins el collons, fart de que pel sol fet de ser independentista resulta que sóc burro, ignorant i un adoctrinat, és a dir que tot i tenir 39 anys, tenir estudis, saber quatre idiomes (amb més o menys nivell), aficionat a la lectura, a la història (universal), a la música, al cinema, fer esport, ser una persona ben educada, respectuosa amb les idees dels altres (sempre hi quan es manifestin desde el respecte) i crítica, si cal, amb els que pensen com jo, responsable (més o menys) pare de família, contribuent fidel que paga tots els seus impostos i multes (vinguin de Sabadell, Barcelona o Madrid), demòcrarta convençut (mai he deixat d’anar a votar) etc etc… resulta que tot i això sóc burro, ignorant i un adoctrinat, és a dir que sóc incapaç de pensar per mi mateix.

Ni un de llest, tots burros, ignorants i adoctrinats...

Però mira, en el fons encara em consola saber que no només ho sóc jo, ho som tots els independentistes, desde l’avi de 95 anys que no s’ha perdut ni una sola mani de l’onze de setembre fins al pobre nadó que no te ni un sol dia de vida (ell encara no ho sap però l’esteada que els seus pares tenen penjada al balcó li envia unes ones adoctrinadores al seu tendre cervellet), desde el noi de 15 anys que encara va l’escola (niu d’adoctrinadors separatistes) fins el professor universitari que dona classes a una universitat a l’altra punta de món, desde el treballador que té les mans curtides de picar pedra (segur que s’imagina que la pedra que pica és el cap d’un espanyol…no te res més a pensar) fins el pianista que cada dia gasta un pot de crema per les mans, en resum TOTS els independentistes som burros i som víctimes d’un maquiavèlic pla ordit desde l’albada dels temps per encara no se sap qui, el que si se sap és que en Mas i en Junqueres són ara els que ens controlen la ment amb els seus hipnòtics discursos… perquè clar és impossible que els independentistes tinguem sentiments i/o raons que ens facin pensar tal i com pensem, perquè clar els altres, els unionistes, constitucionalistes, lliurepensadors o com recony es vulguin dir són els llestos, els posseïdors de La Veritat, els que sense cap mena de dubte coneixen la història millor que ningú i la seva interpretació és l’única interpretació possible, i els únics que saben que és el millor per a tothom, perquè només ells poden parlar en nom dels catalans, ells i no els representants polítics que la majoria dels votants van escollir si que estan legitimats per parlar en nom de tot un poble.

Tinc amics unionistes (bé, un amic i una amiga) i òbviament la seva manera de veure tot això no enterboleix per res la nostre amistat, o dic perquè crec que una cosa no treu l’altre, en una conversa via facebook li vaig exposar perquè sóc independentista, és ben simple: no em sento espanyol, ras i curt i amb això jo ja en tinc prou, no és que tingui odi  a Espanya (que no en tinc), ni cregui que Catalunya (com a nació) ha estat maltractada sistemàticament per l’estat espanyol (que sí que ho crec), ni pensi que tots els mals venen de Madrid (venen de Madrid, de Barcelona, de Berlin…els mals si que estan globalitzats), ni que Espanya ens roba (home, una mica si que ens fot la pirula…però aquí de lladres no ens en falten, mira el Millet…) però deixant de banda tot això, bàsicament és que jo no me’n sento gens d’espanyol, suposo que té a veure amb la llengua i la cultura, i que desde sempre m’ha agradat la història i llegir, i ja fa molt anys que tinc el convenciment que Catalunya no és res més que un afegit (com i quan s’hi va afegir ara no ve al cas, és un tema massa complex) a Espanya (o potser hauríem de parlar de Castella ???) ara podria començar amb el tema de la Marca Hispànica,  el compromís de Casp, la corona d’Aragó, el Tractat dels Pirineus, etc…però no cal (ni en sé prou), però el més curiós del cas és que he arribat  a aquesta conclusió jo solet, perquè a l’escola no recordo que féssim pas història de Catalunya, fèiem Socials i punt, i a l’institut tampoc no és que concretéssim gaire i pel que fa al  batxillerat humanístic… va ser tot bastant universal, poca cosa en concret, ni Guerra de Succesió (d’on collons han tret els unionistes aquesta tonteria que aquí ens pensem que va ser de secessió…home pot haver-hi algú que s’ho pensi però també hi ha espanyols que creuen que el Cid Campeador va ser un heroi castellà i no era res més que un merceranri que tant ajudava a cristians com a musulmans…de gent mal informada n’hi ha a tot arreu), una mica de Guerra Civil i apa, poca cosa més pel que fa a la nostre història, o sia que adoctrinament a l’escola poca cosa, pel que fa a la llengua, a casa sempre s’ha parlat en català i l’EGB en una escola privada (pública quan feia 7è) va ser tot en català, feiem castellà i francès, ara que hi penso, potser si que se’m va començar  a girar el cervell per culpa d’això…però no ho crec perquè a l’institut hi havia molt castellanoparlant (i molts amics meus ho eren) i m’hagués curat, a més teníem professors que ens feien les classes en castellà , (ostià !!! però aixó no és delicte ???), i després de l’institut un any perdut a la UAB (mea culpa) que crec que poc em va influir, i el novembre del ’93…sacrilegi !!! vaig anar a fer la mili !!! 1mes a Lleida i 8 a Viella, 9 mesos on l’únic incident al respecte va ser quan el nostre metge (recluta com nosaltres) ens va fer una xerrada sobre congelacions, com que no hi havia cap comandament la va fer en català (tots érem catalans), però resulta que sense adonar-nos-en una oficial va entrar a l’aula i amb un to amable però prou eloqüent ens va dir: “Al que vuelva  hablar en catalán me lo crujo”, no cal dir que el nostre adoctrinat cervell va canviar automàticament d’idioma…coses del bilingüisme (per cert, jo no em considero bilingüe…si de cas quatrilingue o poliglota, la meva llengua materna és una sola), això sí, la caserna tota plena de dibuixos de la Legión amb banderes franquistes, els noms de militars franquistes a cada habitació etc etc…i era l’any 94, i desde llavors fins ara em sembla que no hi ha hagut res més que hagués pogut influir en la meva manera de pensar…bé, deixant de banda lo de “la selección catalana, como no sea de petanca…”, la  “cepillada” a l’estatut, el “yo no voy a hablar de las xapas de los coches”,  els insults de la caverna mediàtica, la deixadesa en infraestructures bàsiques (que beneficiarien a tot l’estat) i un llarg etc…però sobretot aquest no no no no tant repetitiu a qualsevol proposta que vingui de Catalunya, aquesta ceguesa i obstinació tant absurda en no voler escoltar a una important part dels catalans, una part que en els últims anys ha crescut de manera evident, potser si que molts d’aquests nous independentistes ho són per motius conjunturals, estructurals, econòmics, socials o qualsevol altre motiu però la qüestió és que ho són i que difícilment deixaran de ser-ho, però l’estat espanyol segueix igual :”NO, NO, NO, NO…” doncs bé, espero que finalment ens donin la paraula i poguem dir: “SÍ, SÍ”.