Miscel·lània: ELS NUS I ELS MORTS

Escrita l’any 1948 per Norman Mailer “Els nus i els morts” és considerada per molts la millor novel·la americana sobre la Segona Guerra Mundial, Mailer va participar en la campanya de les Filipines durant la guerra i es va basar en les seva pròpia experiència per escriure el que seria el seu primer llibre quan tan sols tenia 25 anys. Resumir el seu argument no és una feina fàcil, dens com les jungles en les que transcorre gran part de la trama “Els nus i els morts” no és només un llibre de guerra sinó que és també un llibre sobre la guerra i els homes que hi prenen part, un resum fàcil seria el següent: una companyia de marines ha d’expulsar o eliminar els japonesos que ocupen una illa del pacífic de vital importància estratègica, i si bé aquest és el fil conductor de l’obra l'autor lluny de fer-ne un simple pamflet militarista o bé una seqüència d’emboscades, batalles o escaramuçes en fa una complexa història de unes 640 pàgines on es barregen les accions militars, la rutina del campament, els conflictes interns i les vides dels personatges abans de fer-se soldats, dic personatges perquè potser parlar de protagonistes no seria exacte, l’única cosa que diferencia entre si els individus creats per Mailer és que alguns no moren i d’altres si, i el que semblava que seria un personatge important pel desenvolupament de la trama a la següent pàgina el mata una granada japonesa i el que semblava que moriria en qualsevol moment arriba viu al final, és a dir que l'argument és tant imprevisible com la guerra en si, però la genialitat d’aquest novel·la rau crec en la manera que te l’autor de fer-nos partícips de la vida (tant la militar com la civil) dels personatges que van desde un jueu de Brooklyn a un antisemita de Bòston i entre aquests hi ha un munt de personatges que ens mosten la diversitat de la societat americana i per tant dels soldats que formen el seu exèrcit, però val a dir que a vegades el soldat s’assembla poc al civil (és innegable que la guerra o les situacions provocades per aquesta poden convertir el més just dels homes en el més salvatge dels assassíns) i com a soldats ens apareixen també desde el sergent que és un malparit però que et salvarà la vida quan calgui fins al llepaculs que l’únic que vol és anar pujant graons per escapolir-se de la primera línia, Mailer construeix més d’una dotzena de vides i en disposa d’una manera magistral, i gràcies a la seva experiència ens fa viure en primera persona la vida d’un soldat en campanya (i tant real i tant crua n'és la descripció que l'obra fou censurada a Espanya, fins l'any 1965 no fou traduïda al català per Ramon Folch i Camarassa amb nombrosos passatges censurats que es varen poder restablir en la traducció del 91). D’altra banda Mailer no fa cap discurs moralitzador sobre les accions que fan els personatges, segurament perquè el fet d’haver participat directament en la guerra fa que li sigui impossible o si més no complicat a nivell personal culpar o criminalitzar accions o fets que potser ell mateix és va veure obligat o abocat a perpetrar, però tal i com diu Jordi Lamarca Margalef en el pròleg de l’edició que en va fer Edicions 62: “…cal inscriure Els nus i els morts dins una expressió artística força distingida al Estats Units. Un corrent que revé amb les grans tragèdies col·lectives per recriminar la futilitat, la desraó i destrucció que la Guerra de Secessió, les dues Grans Guerres i la del Vietnam han comportat a la humanitat” desconec perquè Lamarca no va citar la Guerra de Corea, suposo que és allò del “conflicte oblidat dels Estats Units” i encara que el pròleg fou escrit l’any 91 la següent frase podria haver estat escrita avui mateix: “…tal com fan pensar els recents esdeveniments internacionals […]converteixen Els nus i els morts en una obra d’actualíssim interès.”.

De "Els nus i els morts" se'n va fer una pel·lícula que va dirigir en Raoul Walsh l'any 1958 i que va ser un èxit en el seu moment però en algunes produccions més actuals com la pel·lícula de Terrence Malick "The Thin Red Line" (1998) o bé la sèrie produïda pel binomi Spielberg/Hanks "The Pacific" (2010) l'influència de l'obra d'en Mailer és prou clara.