"Homenatge a Catalunya"
és en el fons una extensa crònica d'una ínfima part de la Guerra Civil,
l'experiència d'Orwell abarca desde l'inactivitat del front d'Osca fins a les
lluites entre comunistes (que controlaven les forces d'ordre públic) i
anarquistes pels carrers de Barcelona el maig l'any 1937, la primera part és un
retrat intens de la seva formació com a milicià i com ell i els seus
companys passen els dies en un punt del front
d'Aragó gairebé inactiu, tan sols algunes petites escaramusses i trets a la
llunyania, de fet ja ho diu Orwell mateix: "Els anglesos acostumàvem a dir
que allò no era una guerra sinó una pantomima (...) Totes les baixes, aquella
temporada, eren causades per bales perdudes.(...) també hi havia canoneig,
però extraordinàriament ineficaç" i
realment aquesta és la senació que es té si es llegeix el llibre d'Orwell, que la guerra, com a mínim en aquella part
del front, no era res més que uns quants punts més o menys fortificats en una
terra erma on uns quants grapats d'homes intentaven sobreviure enmig de la
misèria sense que els de l'altre costat els matessin gairebé sense ni voler-ho,
faltats de l'equipament més bàsic no ja a nivell personal (menjar, roba...)
sinó fins i tot del que resulta imprescindible per guanyar una guerra, és a dir
armes i municions, Orwell també se'n fa creus del tracte que reben els ferits
als hospitals, tal i com explica, ell mateix va ser víctima del robatori sistemàtic que patien molts dels soldats ferits, en una visita a un hospital per
tal de guarir una ferida a la mà va ser desposseit de gairebé totes les seves
pertinences personals (escrits, càmara i fotos, tabac, diners...), i la veritat
és que a mida que Orwell va narrant la seva estada al front i et vas fent una
idea del que era allò només tens dues opcions o bé maravellar-te del que van
aguantar aquells homes i dones (fred, gana, brutícia, calor...) o bé
despotricar dels comandaments milltars (o potser millor dit polítics)
responsables d'aquella situació, però ben mirat l'una no exclou l'altre, i de
fet aquells combatents no ho vàren passar pitjor que els de gairebé qualsevol
guerra.
Un cop acaba la seva etapa al
front Orwell va tornar a Barcelona, i és ben cert que a mesura que vaig anar
llegint el llibre em vaig refermar en la meva opinió (i la de molts altres
naturalment) que la guerra no la van guanyar els feixistes sinó que la varen
perdre els republicans (englobant aquí als republicans, comunistes, anarquistes
etc...), malmatent temps, recursos i combatents en vigilar-se (o matar-se) els
uns als altres, en paraules del mateix Orwell: "Havia passat quinze dies a
la línia de foc i havia tornat a Barcelona desitjós d'una mica de repòs (...) i
m'havia de passar hores assegut en una teulada enfront d'uns guàrdies civils (en
realitat guàrdies d'assalt) tant avorrits com jo mateix (...) si això era fer
història a mi no m'ho semblava
pas.". El llibre va ser escrit poc mesos després de que Orwell marxés de
la ciutat, per tant tenia ben vius els fets viscuts, també és cert que en
alguns casos dubta o s'equivoca a l'hora de narrar alguns fets i n'és conscient i per tant a vegades s'excusa
per endavant, tot i així reviu els fets de Barcelona amb tota la credibilitat
que és possible encara que naturalment el seu punt de vista és el que és, el d'un
anglès milicià del POUM (encara que per pura casualitat) i per tant enfrontat
als estalinistes i que mirava de reüll als trotskistes, però el que és
interessant és que el fet de que fos escrit ja desde la seva Anglaterra natal
fa que a vegades compari l'actitud (política, ideològica, militar o
senzillament personal) dels anglesos amb la dels catalans, el que més el sobtà
és la beligerància entre les diferents opcions ideològiques "No és fàcil
de descriure-la i fer-la comprendre al lector anglès (...) aquella atmosfera no
existeix a Anglaterra (...) la intolerància política (...) no es dona per
sobreentesa. La persecució política és mínima (...) la idea de
"liquidar" o "eliminar" tots els qui no estàn d'acord amb
un mateix encara no ens sembla natural. En canvi, a Barcelona, era completament
natural, massa i tot.", de fet ell mateix havia ignorat inicialment tot
l'aspecte polític de la guerra, de fet desconeixia la situació política
d'Espanya al arribar-hi i afirma que s'havia allistat a les milícies
per lluitar contra el feixisme i en favor de la simple honestedat, "L'atmosfera
revolucionària de Barcelona m'havia atret profundament però no havia intentat
comprendre-la" , una de les coses que més va enutjar Orwell (un cop havia
entrat a fons en el conflicte) va ser el fet que el que se suposaven que
lluitaven contra el feixisme s'acusessin mutuament de feixistes precisament, li
era inconcebible que els estalinistes acusessin als anarquistes i als trotskistes de ser uns
quintacolumnistes al servei de Franco, encara que deixa clar que aquestes
acusacions sempre venien dels de dalt o de la premsa afí, en cap cas dels
combatents, aquests ja sabien de que anava la cosa, de fet Orwell escriu una
frase que tot i l'abisme que ens separa gairebé es podria fer servir avui dia "Un
dels efectes més terribles d'aquesta guerra fou que m'ensenyà que la premsa
d'esquerra és tan espúria i falsa com la de la dreta" i segueix "Jo
estic fondament convençut que per la nostra banda -la del Govern- aquesta
guerra era diferent de les guerres corrents, imperialistes; però per la
naturalesa de la propaganda bèl·lica no ho hauria dit ningú".
La veritat és que és un llibre
altament recomanable per tots aquells que vulguin tenir una visió més personal
del que va ser la Guerra Civil, no desde el punt de vista militar ja que
realment les experiències en aquest aspecte d'Orwell van ser d'escassa
importància (si es vol un punt de vista més militar segur que hi ha un munt de llibres molt més indicats per això), sinó desde un punt de vista més polític i ideològic
i per conèixer una altre visió d'aquell conflicte, la visió d'un idealista que, crec, va veure que potser era realment possible una revolució de la qual en nasqués una societat més justa i igualitària, potser d'aquí en ve el títol, poster Orwell va decidir homenatjar el lloc on va veure possible aquest somni, una visió que ens descriu no
una guerra qualsevol, sinó una guerra que s'havia de guanyar i que es va
perdre...i així ens ha anat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada