La Mola 360º

Per fi !!! després de no sé quant temps puc anar  a córrer un dimarts a la tarda (teòricament el dimarts és "el meu" dia, però entre pitos i flautes ultimament no hi havia manera..), l'Eva s'ha emportat la canalla a veure un espectacle de circ als Jardinets i tinc prou estona per agafar el cotxe i anar cap a Matadepera, mentre condueixo vaig rumiant les opcions: Cavall Bernat-Mola-Cavall Bernat o Can Robert-Mola-Can Robert....finalment em decideixo per Can Robert, prefereixo sumar metres de desnivell a quilòmetres..

Són les sis en punt quan engego, enfilo el camí mil vegades trepitjat i sense pensar-m'ho gaire li vaig fotent fort, vaig sol i no hi ha ningú que m'apreti (o sia el Pau) però el costum tiba fort...avui ha estat un dia dur  a la feina, morter amunt i avall, bastida amunt i avall i amb una calor de mil dimonis, i per acabar-ho d'adobar no he menjat res desde les dotze, a veure si aguantaré el ritme que m'he imposat...a ritme de Springsteen, Loquillo i Dire Straits supero el primer tram i arribo a la pista que va a Can Poble, el curt pla permet recuperar una mica abans de la següent secció, em creuo amb força gent que puja i baixa, de fet anar a caminar (o córrer) per aquí és una de les millors maneres de passar la tarda...a no ser que tingui opció d'anar  a la piscina... surto de la pista i encaro el següent tram de pujada sense baixar el ritme, en un moment arribo al corriol que uneix la canal de l'Abella amb Can Poble, tiro cap a la canal, ara toca córrer, el camí va alternat el pla amb alguna baixada i pujada, vaig prou bé però la xafogor comença a ser infernal, uns minuts després arribo al peu de la canal, miro el rellotge i m'adono que avui els 23 minuts es posaran molt cars....però s'ha de provar, intento agafar un ritme constant però al minut he de parar, estic completament amarat de suor i em sembla que aviat em posaré a xiular com una tetera, decideixo adoptar l'estil Kuprica fora samarreta...i ja està,  (és l'únic que  tindré en comú amb el messies del minimalisme..bé i també tinc unes bambes com les seves..que he fet servir ben poc...) ufff, quin descans, estic igual de cansat però almenys no estic a punt d'entrar en ebullició... som-hi doncs seguim amunt !!! finalment arribo al capdamunt, 24 minuts, no està malament tenint en compte tot plegat... mentre recupero l'alé barrino que fer, pujar  a dalt la Mola, anar cap a Coll d'Eres...finalment m'agafa un rampell i encaro la baixada de la Canal de Santa Agnès (va a parar al mateix coll que la de l'Abella però hi arriba per l'altre costat ) mentre Run to the Hills sona  a l'Ipod, als pocs metres de baixada (tècnica i divertida) em trobo el senyal que indica el trencall cap  la Font Soleia, cap allà és on vull anar, al final acabaré fent la volta completa  La Mola..., el camí  es magnífic, ràpid i tècnic, amb alguna pujada i baixada travessant un parell de torrenteres, quan surt del bosc l'espectacle és fantàstic, el Vallès als teus peus  i la mole de la Castellassa al teu davant, vaig passant per davant les parets farcides de vies d'escalada i en una d'elles em trobo al Manuel, un colega, xerro amb ell un moment, fa anys que no em calço uns peu de gat i la veritat és que m'agradaria tornar-ho a fer algun dia...em despedeixo del company i segueixo a ritme de Wrecking Ball, pocs minuts després arribo a l'esperada Font Soleia, en trec el tap ...i no surt ni gota d'aigua, doncs apa, seguim, finalment arribo al final del camí i enganxo el camí que puja  a La Mola, el segueixo poca estona de seguida trobo el trencall que porta cap a Can Poble i l'agafo, em llanço cara avall esquivant els que van cara amunt, en un obrir i tancar d'ull arribo a les cases, les deixo enrere i en lloc de baixar per la pista agafo el corriol que em portarà fins el mateix punt on al principi he agafat el camí cap a la Canal de l'Abella,  em trobo bé (de fet estic pletòric) i deixo que les cames corrin tant com puguin, arribo al trencall i giro a l'esquerra, un altre cop cara avall, un curt tram tècnic, 15 metres de pista i en surto per agafar el camí que abans he fet de pujada, aquí salto més que corro, esquivant gent  i gossos arribo a Can Robert, una hora justa després de sortir-ne, magnífic, d'aquí a vint minuts sóc a casa, encara tindré temps d'anar a buscar la família als Jardinets...