És un fet gairebé irrefutable que
Hitler va morir el 30 d’abril a Berlín (deixant de banda les teories sobre si
va escapar i va viure a Argentina etc…), doncs resulta que l’esciptor Timur
Vermes ha tingut la genial idea de fer-lo renéixer, aquest és el punt de partida
de “Ha tornat” (editat per Columna en català i per Seix Barral en castellà ).
El llibre (narrat en primera persona) comença just quan Hitler es desperta estirat al terra d’un descampat (on hi havia
situada l’antiga cancelleria i on va ser incinerat) a Berlín, després
d’intercanviar algunes paraules amb un grup de nanos que juguen a futbol surt
al carrer i en un quiosc veu la data: 30 d’agost de 2011, a partir d’aquí una
serie de fets el col·loquen en situació d’aparèixer en un programa de
televisió, el conductor del qual és d’orígen turc, on té l’oportunitat de
tornar a posar en pràctica la seva oratòria, sobra dir que naturalment tothom
es pensa que és un imitador, ràpidament es converteix en una estrella i aconsegueix
tenir un programa propi, a grans trets aquest en seria l’argument.
I pel que sembla el llibre ha
estat un èxit a Alemanya (més d’un milió de copies venudes), s’està traduint a
32 llengües i ja se’n està rodant la pel·lícula, la veritat és que no m’estranya,
el tema dona molt de si, tractat com si fos una comèdia ens regala moments
realment hilarants, són divertits sobretot el diàlegs que Hitler manté amb els
diferents personatges, en cap moment ell intenta dissimular i fer veure que
realment no és qui realment és, la qual
cosa fa que el seu interlocutor se’l prengui encara més a broma, el nucli
principal de llibre però són els pensaments que té aquest Führer renascut que
creu que ha tornat per tornar a salvar Alemanya, una Alemanya que pel que veu
necessita tornar a ser salvada (diria que l’autor aprofita aquest moments per
criticar sense manies els dirigents polítics, i econòmics, del país), i realment
aquest és el seu propòsit, tornar al poder per tal de portar-la, altre
cop, pel bon camí i per fer-ho es basarà
en el sistema antic, és a dir esclafar l’enemic o utilitzar-lo pel seu benefici
(el presentador turc del programa en el primer cas i el diari sensacionalista
Bild en el segon). I per fer-ho fa servir la millor arma que va tenir en el seu
moment, la paraula, amb les millors eines que hi ha actualment per arribar a la
gent la televisió i Internet; tot que ningú se’l pren seriosament (ni tan sols
els seus descendent polítics més directes ) ell te molt clar quin son el
passos a seguir, i de mica en mica va aconseguint tots els seus propòsits. No
és un llibre feixuc de llegir però només hi veig un petit problema, el lector
que no tingui un mínim de coneixements (mínims de veritat) sobre els fets
històrics que van portar a la Segon Guerra Mundial i en el desenvolupament
d’aquesta és possible que es perdi en algunes dissertacions del protagonista o
bé que no capti alguns del moments més còmics del llibre, a la vegada també es
fàcil perdre’s en algunes parts que es refereixen més al context polític de
l’Alemanya actual, val a dir que al final del llibre hi ha les notes que en
alguns casos poden ajudar-nos a entendre algun concepte o personatge històric.
Realment és un llibre que fa
pensar, tot i ser una comèdia crec que l’autor busca molt més que fer riure,
personalment crec que és un toc d’alerta, el missatge d’aquest Hitler renascut
no està tant lluny del missatge que moltes vegades sentim provinents de
diversos partits polítics de tot Europa, actualment l’extrema dreta està més
activa que mai i cada cop aconsegueix qüòtes més altes de poder (les últimes
municipals franceses en són el millor exemple) i és un missatge prou clar i
simple i per tant fàcilment assumible per molta gent, l’Eva em va preguntar si creia
que un llibre similar però en clau espanyola, és a dir, Franco ressucitat,
funcionaria igual li vaig dir que no, no crec que funcionés, no tindria el
mateix efecte…malauradament aquí les seves idees i partidaris estan més actius
que mai. De totes maneres cal dir també que per fi sembla que la societat alemanya
ha perdut definitivament la por (o el respecte o el pudor) a parlar del seu
passat més recent, és cert que a nivell cinematogràfic això ja havia passat amb
la crua “Stalingrado” (Joseph Vilsmaier 1993) , la més neutre “Das boot”
(Wolfgang Petersen, 1981) i la magnífica recreació dels últims dies de Hitler
de “Der untergang” (Oliver Hirschbiegel, 2004) però finalment Timur Vermes s’ha
atrevit a situar el que ha estat sense cap mena de dubte un dels grans monstres
de l’història com a protagonista d’aquesta espècie de comèdia satírica que és
“Ha tornat”.
Programa Via llibre del Canal 33 una entrevista amb l'autor
Una crítica molt bona, 100% d'acord amb el seu autor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada