Finalment ens arriben bones
notícies en les que un dels protagonistes és l’Estat Islàmic, ja era hora, les bones
notícies venen de Kobane, la ciutat síria fronterera amb Turquía ocupada per
l’EI, pel que sembla els kurds (i sobretot
les kurdes) els hi han fotut una bona pallissa i els han expulsat de la ciutat,
és només una batalla en aquesta llarga i sagnant guerra, perquè no ens
n’oblidem la lluita contra l’EI és també (i sobretot) una lluita militar, no
només es tracta de terroristes que maten caricaturistes a Paris, decapiten
ostatges japonesos, anglesos o de qualsevol altre lloc i d’altres salvatjades,
també són aquells que fa unes setmanes van entrar en una escola de Peshawar i
als nens que no sabien recitar l’alcorà els hi fotien un tret al cap, els que
maten 230 persones i els tiren a una fossa comuna i d’altres atrocitats… l’EI
és ja un exèrcit, farcit de desertors dels exèrcits als que s’ha enfrontat i
armat fins les dents amb equipament modern ja sigui aconseguit com a botí de
guerra o bé gràcies a la generositat mostrada per occident cap als rebels
sirians (pel que es veu gran part d’aquest rebels eren l’embrió de l’EI…),
dividit en centenars de grups (desconec si tenen una organització militar
“normal) que colpegen on poden sempre que poden, el camp de batalla inclou el
nord de l’Irak i l’est de Síria, la resta d’accions són fetes per petits grups
que es mouen entre Pakistan i França i qui sap si més aprop, són les anomenades
cèl·lules, contra les que és molt difícil lluitar, són gairebé invisibles, de
fet fins que no cometen atemptat sembla que fins i tot la mateixa policia desconeix
la seva existència, però això ja és un altre tema.
Perquè el tema que m’interessa
ara és un altre i és que al meu humil entendre a occident (Europa, EEUU i algun
que altre més) li falten pebrots, m’explico: que caram estan esperant per
treure la pols als B1, B52, A10, Tornados, Mirage, Abrams, Challenger etc.. i
enviar-los juntament amb la 101, la 82, els Marines, els Royal Scots, la Legió
Estrangera etc.. a fotre una bona tunda a aquestes besties sanguinàries de l’EI
!!! o és que potser com que no hi ha petroli pel mig, ni interessos privats per
reconstruir un país no val la pena anar a la guerra ??? és que potser
l’assasinat de nens, nenes, dones, homes, joves, vells… la destrucció de
pobles, ciutats i tot el que comporta l’EI no justifica una guerra, la guerra
sempre és la pitjor de les solucions però a vegades pot arribar a ser
l’única (a no ser que assumim que la inoperància pot voler dir deixar que l'EI vagi massacrant a tots els que no combreguen amb les seves idees) perquè dubto molt que l’EI s’aturi simplement demanant-li, qui sap
potser s’aturaran quan tinguin prou “espai vital”, potser llavors delimitaran unes
fronteres, crearan les estructures del seu estat i es quedaran quietets sense
emprenyar la resat del món que , majoritariament, vol viure en pau, permeteu-me
que ho dubti.
Ho reconec, no suporto el
pacifisme d’aparador, aquell pacifisme ingenu que creu que les guerres
s’acabaran fent manifestacions, donant cops a cassoles i d’altres accions que
en el fons només serveixen per tenir les conciencies tranquil·les i tancar al
ulls a la realitat de del que passa a l’altre banda del Mediterrani, i no, no
faig referència a les campanyes en contra de l’última guerra d’Irak (guerra
estúpida, sense sentit i sense motius) sinó a les més que segures
manifestacions etc… que es muntarien si l’OTAN, l’ONU o qui fos decidís que ja
n’hi ha prou, que fins aquí hem arribat, que el món civilitzat (amb els seus
errors, contardiccions i mancances) ja n’està tip d’aquesta colla (colla gran
però colla si ho comparem amb la capacitat occidental) de desgraciats, m’hi
jugo el que vulgueu que sortirien els de sempre bramant contra l’intervenció,
em pregunto si també haguessin sortit al carrer el 3 de setembre de 1939,
reconec que eren altres temps… però les guerres sempre ha estat la mateixes.
Però hi ha un problema, i és que
si bé crec fermament en tot el que he escrit abans, també és cert que, com
sempre passa, en un moment o altre cauria una bomba on no hauria de caure, o bé
un soldat sense escrúpols és pensaria que és en John Rambo i entraria
disparant a tort i a dret sense
adonar-se’n (o si) que la casa era plena de gent innocent que no tenien res a
veure amb l’EI, o qui sap, algun periodista amb ganes de veure la guerra
d’aprop volaria pels aires al ser confosa la seva càmera per un llançamisils…
potser si que és més fàcil no ficar-s’hi i que s’espavilin ells solets, a la
guerra sempre hi moren innocents i això no agrada a (gairebé) ningú, però és ara
com ara els innocents ja hi estan morint, i molts, a Kobane es calculen que han
mort mil sis-cents civils (en l’últim atac de Boko Haram a Nigèria en van morir
dos mil…uns altres que van calçats) no
ho sé, potser fan bé les potències occidentals de no entrar a fons, potser ja
n’hi ha prou amb accions aèries puntuals, deixem que els kurds, l’exèrcit sirià i l’iraquià
s’enfrontin a la bèstia, si de cas, d’aquí uns anys quan l’EI tingui el seu
propi estat ja muntarem una bona tangana com vàrem fer a l’Irak, llavors els hi
deixem el país fet pols i fem allò tant nostre de “importar la democràcia” i
reconstruir el país…ben mirat tot plegat és una bona merda.
De fet, no cal anar tant lluny
per veure la crua realitat de les guerres, Ucraïna està aquí al costat.
