HURRICANE (Bob Dylan)

Una petició del Roc, que fa dies que la va escoltant.

He de reconèixer que en sé molt poc (o gens) de la música i la carrera d’en Dylan fora de les cançons més populars, i si bé aquest és una de les que més m’agraden la veritat és que mai m’havia parat a escoltar-la bé, suposo sempre que l’havia sentit era de fons i no prestava atenció a la lletra.

Escrita l’any 1975 juntament amb Jacques Levy (dramaturg i escriptor que va col·laborar amb Dylan i d’altres grups i cantants de l’època) és una cançó escrita per denunciar la injustícia comesa contra en Rubin Cartrer, una jove promesa de la boxa que va ser empresonat l’any 1966 per un crim en el qual no hi tenia res a veure, finalment l’any 1985 i després d’un tercer judici (se’n havia fet un segon sense èxit que havia mantingut la condemna) el jutge H. Lee Sarokin va concloure que el primer judici s’havia basat en "en una apel·lació al racisme més que a la raó, i a l'ocultació més que a la revelació" i el posà en llibertat, Rubin Carter va entrar a la presó amb 27 anys i en va sortir amb 48.

Huracà

Trets de pistola sonen de nit en un bar
Patty Valentine entra des de la sala de dalt
Veu el cambrer en un bassal de sang
Crida «Déu meu, els han matat a tots!»
Ara ve la història de l’Huracà
L’home a qui les autoritats van culpar
Per una cosa que mai va fer
El posaren en una cel·la, però una vegada ell podria haver estat
El campió del món

Tres cossos al terra és el que la Patty veié
I un altre home anomenat Bello, movent-se misteriosament al seu voltant
«Jo no ho vaig fer» va dir, i aixecà les mans enlaire
«Jo només estava robant la caixa registradora, espero que ho entenguis,
els he vist marxar» digué, i va parar
«Millor que un de nosaltres truqui als polis»
Així que la Patty va trucar els polis
I van arribar a l’escena amb les seves llums vermelles il·luminant
La tòrrida nit de New Jersey

Mentrestant, en una altra part de la ciutat
Rubin Carter i un parell d’amics feien un tomb
Era el candidat número u a la corona del pes mitjà
No en tenia ni idea de la merda que li venia al damunt
Quan un poli els va aturar al costat de la carretera
Com en temps passats i els temps passats abans d’allò
A Paterson és així com van les coses
Si ets negre és millor que no apareguis pel carrer
A no ser que vulguis cridar l’atenció 

Alfred Bello tenia un company i tenia una informació pels polis
Ell i Arthur Dexter Bradley tan sols estaven fent un tomb
Va dir «Vaig veure dos homes corrent, semblaven pesos mitjans
Van ficar-se d’un bot dins un cotxe blanc amb matrícula d’un altre estat»
I la senyoreta Patty Valentine va assentir amb el cap
Un poli va dir, «Un moment, nois, aquest no és mort»
I el van portar cap a l’infermeria
I encara que amb prou feines hi veia
Li van dir que podria identificar el culpable

Quatre del matí i van arrossegar en Rubin cap dins
El portaren cap a l’hospital i anaren escales amunt
El ferit el mirà amb el seu ull moribund
Digué «Perquè el porteu aquí? Ell no és el paio!»
Sí, aquesta és la història de l’Huracà
L’home a qui que les autoritats van culpar
Per una cosa que mai va fer
El posaren en una cel·la, però una vegada ell podria haver estat
El campió del món

Quatre mesos després els guetos cremaven
En Rubin era a Sud-amèrica, lluitant pel seu nom
Mentre Arthur Dexter Bradley seguia amb el joc del robatori
I els polis el burxaven, buscant algú a qui culpar
«Recordes aquell assassinat que passà en un bar?»
«Recordes que vas dir que vas veure el cotxe que fugia?»
«Creus que que pots jugar amb la llei?»
«Creus que podria ser aquell lluitador qui vas veure corrent aquella nit?»
«No oblidis que tu ets blanc»

Arthur Dexter Bradley digué, «Realment no n’estic segur»
Els polis digueren, «Un pobre noi com tu podria fer un descans
Et tenim per aquella feina del motel i estem parlant amb el teu amic Bello
Ara no has de tornar cap a la presó, sigues bon company
Estàs fent un favor a la societat
Aquell fill de puta s’està envalentint
Volem posar-lo de pet a la presó
Li volem penjar aquell triple assassinat
No som cavallers Jim»

En Rubin podia tombar un home d’un sol cop
Però mai li havia agradat parlar-ne
És la meva feina, deia, i ho faig per diners
I quan s’ha acabat a la que puc vaig a la meva
Cap a algun paradís
On les truites nedin pel riu i l’aire sigui net
I munti un cavall pel camí
Però després el portaren a la presó
On intenten convertir un home en un ratolí

Totes les cartes d’en Rubin estaven marcades d’abans
El judici fou una farsa*, mai va tenir cap oportunitat
El jutge va titllar els testimonis d’en Rubin de borratxos dels suburbis
Pels col·legues blancs que ho van veure va ser un revolucionàri
I pels col·legues negres tan sols un "negrata" boig
Ningú va dubtar de que va prémer el gallet
I encara que no van poder trobar trobar l’arma
El fiscal del districte va dir que ell va ser qui va fer l’acte
I el jurat hi va estar d’acord

Rubin Carter va ser encausat falsament
El delicte va ser assassinat en 1er grau, endevineu qui va testificar?
Bello i Bradley, i els dos van mentir descaradament
I els diaris, tots van comprar la seva versió

Com pot la vida d’un home com aquest
Estar a les mans d’algun ximple?
Per veure’l clarament incriminat
No puc ajudar però em fa sentir avergonyit de viure en un lloc
On la justícia és un joc

Ara tots els criminals amb les seves jaquetes i les seves corbates
Són lliures de beure Martini i veure el sol sortir
Mentre en Rubin seu com un Buda en una cel·la de tres per tres
Un home innocent en un infern
Aquesta és la història de l’Huracà
Però no m’aturaré fins que netegin el seu nom
I li retornin el temps que ha perdut
El posaren en una cel·la, però una vegada ell podria haver estat
El campió del món

'39 (Queen)

 

No recordo quants anys tenia (suposo que entre 12 i 14) quan un dia, al entrar a casa, vaig veure a la tauleta del menjador hi havia un LP, era el «Live Killers» de Queen, un disc doble publicat l’any 1979 com si fos un directe però que era un recopilatori de la gira de l’àlbum «Jazz» (1978). L’havia portat a casa el Santi, el meu germà gran, si la memòria no em falla (que podria ser) li havia deixat el Janot, un amic seu. A casa hi havia el «Greatest Hits» (1981) per tant jo ja sabia qui eren i coneixia les seves cançons més populars, però la veritat és que quan vam posar aquell vinil al plat...mare meva, allò era una altre cosa !! Farcit de temes que desconeixia i amb la força en directe d’en Mercury, May, Taylor i Deacon, es va convertir en un dels àlbums que més vaig escoltar, això sí, un cop el gravàrem amb una cinta, que el vinil s’havia de tornar.

Al «Live Killers» i ha un munt de temassos, alguns coneguts pel gran públic, d’altres no tant i d’altres directament desconeguts, dels coneguts em quedo amb l’impressionant versió ràpida del (sobadíssim) «We Will Rock You» i dels altres amb «Sheer Heart Atack», però a mi la cançó que em va enamorar des de el primer moment és «‘39», un tema del «A Night at the Opera» (1975) escrit i cantat per Brian May, amb uns arranjaments senzills (sobretot si el comparem amb la resta de l’àlbum) per guitarra acústica, baix, bombo i pandereta, encara que a mida que avança la cançó s’hi van afegint alguns efectes i veus que el que fan és (això és una opinió totalment personal) recolzar encara més el significat de la cançó, personalment m’agrada molt més la versió en directe.

Resulta evident que en May va fer servir la seva formació com a astrofísic (es va llicenciar l’any 1968 però no va doctorar-se fins el 2008, coses que passen) com a font d’inspiració per tal d’escriure la lletra, una lletra que té un viatge a un altre planeta i la teoria de la relativitat com a leitmotiv, si bé és prou explicita també és cert que en les dues primeres estrofes molta gent hi va veure un homenatge als soldats britànics que salparen cap a França l’any 1939 per tal de combatre contra es alemanys, cosa que tampoc és descartable, en tot cas «’39» és una de les millors cançons del repertori d‘un dels millors grups de rock que hi ha hagut i que curiosament (o sortosament) ha passat desapercebuda pel gran públic.

                                                                La versió original

La versió del Live Killers

                                    Remenant per You Tube he trobat aquesta cover, està molt bé.

‘'39

L’any ‘39 aquí es reuniren els voluntaris
En els dies en que les terres escassejaven
D’aquí el vaixell va salpar un matí blau i assolellat
La vista més dolça que mai s’hagi vist

I el dia va seguir la nit
I els narradors digueren
Que les nombroses animes valentes que hi havia dins
Durant molts dies solitaris navegarien pels blanquinosos mars*
Mai van mirar enrere, ni tingueren por, ni ploraren

No sents la meva crida tot i que estàs a molts anys de distància
No sents com et crido
Escriu les teves lletres a la sorra
Pels dia que t’agafi la mà
En la terra que coneixen els teus nets

L’any ‘39 va venir un vaixell des de el blau
Els voluntaris van venir a casa aquell dia
I portaren bones notícies del nou món acabat de néixer
Encara que els pesi
La Terra és vella i grisa, estimada, anirem enllà
Però amor meu, això no pot ser
Oh, han passat molts anys però sóc un any més vella
Els ulls de la teva mare, dels teus ulls, em criden

No sents la meva crida tot i estar a molts anys de distància?
No sents com et crido
Escriu les teves cartes a la sorra pel dia que t’agafi la ma
En la terra que coneixen els teus nets

No sents la meva crida tot i estar a molts anys de distància?
No sents com et crido
Totes les cartes a la sorra no em poden guarir com la teva ma
Per la meva vida
Encara per davant
Tingues pietat de mi

*En l'original "Milky seas" una clara referència al "Milky way", la Via Làctea.

I HUNG MY HEAD (Sting)

 

El primer cop que la vaig escoltar vas ser en el vídeo del Kennedy Center on Springsteen la va  tocar com a homenatge a Sting, he de reconèixer que em pensava que era una cançó d'en Cash que el músic anglès havia versionat (de fet si poses el títol a Google apareix com a cançó d'en Cash), però no, Sting la va compondre l'any 1996 pel seu àlbum Mercury Falling.

Segons va dir era el seu petit homenatge al western, un gènere del qual era un seguidor des de que era petit i la veritat és que la lletra és ben cinematogràfica: plana, genet, cavall, rifle, jurat i la forca, una història senzilla però tràgica, l’únic però que li puc posar és que el peculiar to de veu de Sting no lliga amb la lletra i que ja sigui Johnny Cash o Bruce Springsteen qualsevol d’aquest dos li dona un toc molt més adequat.

La versió de l'àlbum

Tremenda versió en directe Per si capen el vídeo

Podia ser perfectament una cançó seva


VAIG ABAIXAR EL CAP

Un matí ben d’hora amb temps per matar
Vaig agafar el rifle d’en Jeb i vaig seure al turó
Vaig veure un genet solitari creuant la plana
Vaig posar-li un cercle al voltant només per practicar la meva punteria

El rifle del meu germà em va caure de les mans
Un tret va sonar per tota la plana
El cavall va continuar corrent, el genet era mort

Vaig abaixar el cap, vaig abaixar el cap

Em vaig posar a córrer per despertar del somni
El rifle del meu germà va quedar ben net
Vaig seguir corrent endinsant-me a les terres del sud
Així es com em trobaren, amb el cap entre les mans

El sheriff em va preguntar perquè vaig córrer
i després em va venir al cap, tan sols el que vaig fer
I tot sense cap raó,només una peça de plom

Vaig abaixar el cap, vaig abaixar el cap

Aquí als jutjats hi ha la ciutat sencera
Veig el jutge per damunt de tot assegut a la seva cadira
«Expliqui a la sala que li passava pel cap
I preguntarem al jurat quin és el veredicte»

Vaig dir: «Sentia el poder de la mort sobre la vida
Vaig fer orfes els seus fills i vídua la seva muller
Vaig suplicar el seu perdó, desitjaria estar mort»

Vaig abaixar el cap, vaig abaixar el cap
Vaig abaixar el cap, vaig abaixar el cap

Un matí ben d’hora amb temps per matar
Veig la forca dalt el turó
I en la distància, en una trampa del cervell
Veig un genet solitari creuant la plana

I ve a buscar-me per veure què han fet
I cavalcarem junts fins que arribi el regne que s’acosta
I prego per la misericòrdia de Déu perquè aviat seré mort

Vaig abaixar el cap, vaig abaixar el cap
Vaig abaixar el cap, vaig abaixar el cap