Portem poc més d’una setmana de confinament, i diria que si una
cosa ens ha ensenyat aquesta crisi (com a mínim a mi) és que el
sistema polític i econòmic que tenim fa aigües per tot arreu,
encara que de fet potser seria més just dir que el que fa aigües és
la gestió politico-econòmica de la crisi, perquè crec que, si bé
és evident que tot està entrelligat, la xarxa social i la sanitària
aquest cop van per davant de la política i l’econòmica, no soc ni
polític ni economista, però crec que com passa sovint, desde fora
es veuen millor els errors dels altres i tenim dret a criticar el que
creiem que es fa malament, encara que al final es demostri (o no) que
estàvem equivocats, el que passa és que nosaltres, aquest 99% (?)
que no ens dediquem a la gestió pública, ens podem equivocar
perquè, primer, no tenim totes les dades i, segon el nostre error té
0 conseqüències, mentre que el errors que venen de dalt empastifen
de merda tots els que estem a sota.
I és evident que els de dalt no varen fer bé la feina, potser per
desconeixement o potser per ineptitud (em nego a creure que sigui per
mala fe), si és per desconeixement més val que fotin fora els seus
assesors (que jo em cregui que és com una grip forta té un passi,
però algú de dalt ha estat enganyat) i si és per ineptitud haurien
de presentar la dimissió (soroll de rialles de fons...), és evident
que a toro passat és fàcil criticar, però aquest és un recurs
pervers perquè de fet elimina part de la responsabilitat que
comporta segons quins càrrecs. Certament la Xina queda molt lluny,
el sistema polític que tenen allà no el volem aquí i també és
evident que el seu govern no va informar de la realitat fins que la
cosa es va fer impossible de negar (o sí i resulta que no se’ls
varen creure), però potser algú hi hauría d’haver posat més
atenció al que passava a milers de km de distància (ni que fos el
CNI...), us recomano que si no l’heu vist mireu World War Z i
escolteu atentament al que diu el membre del Mossad. Però Itàlia
està aquí al costat, no hi ha excusa per no haver actuat més ràpid
i amb més contundència, potser hagués estat molt impopular aplicar
mesures draconianes, qui sap, poster varen preveure que el cost
polític era massa elevat per un govern que rebia cops per tot arreu
(i que consti que crec que aquest govern havia començat fer coses
interessants, potser massa tímides però interessants) i decidiren
no arriscar-se i optaren senzillament per veure-les venir i fer poc o
res. Hi ha una gran frase d’una gran sèrie que més o menys diu
això «Un mal líder no ho és tant per les decisions que pren sinó
per les que no pren», com totes les grans frases no es poden aplicar
categòricament, però crec que en aquest cas s’hi adiu bastant,
per exemple: no es van prohibir esdeveniments multitudinàris, i no,
no només em referèixo al les manifestacions del Dia de la Dona (on
alguna membre del govern ja portava guants, liles, això sí...) sinó
també al miting de VOX (un líder del qual es va fer un fart de
encaixar mans i rebre abraçades quan acabava d’arribar de la zona
«xunga» d’Itàlia), partits de futbòl contra equips italians i
d’altres, certament cancel·lar tot això hagués estat un suïcidi
polític, però crec que resulta evident que hagués estat una bona
decisió, i sobretot quan es pren una decisió «dràstica» com és
tallar els vols provinents d’Itàlia que no sigui el mateix govern
qui expliqui com saltar-se aquesta restricció...
I un cop ja tens el bitxo dins a casa i sabent de què va la cosa, a
què collons esperes per tancar-ho tot? a restringir moviments? a
agafar els bancs pels ous i dir allò de «no ens farem mal oi??» a
dir a les autonomies: «Eps, les mesures de mínims són les nostres,
però podeu apretar més si cal», a posar l’exèrcit a les ordres
dels metges/científics i no dels publicistes (lo del Prat és per
riure), a dir als autònoms: «Si no factureu no pagareu la qüota»
i a les empreses: «Si podeu treballar treballeu sota mínims no
tanqueu, no pagueu SS» a les empreses «energètiques» segur que
una amenaça de nacionalització les fa col·laborar amigablement, i
segur, seguríssim que tot això no és gens fàcil, però tal i com
està anant tot plegat em dona la sensació que tot això no es va
prendre ni en consideració, de fet he vist a la xarxa una anunci
d’hisenda recordant a la gent els terminis de pagament de quotes
etc... , és evident que el qe està passant provocarà un daltabaix
econòmic a tots nivells però a mi em sembla de carrer que a nivell
econòmic s’ha d’intentar que les petites i mitjanes empreses
sobrevisquin a aquesta debàcle; les grans empreses mengen a part,
fer un ERTO a 14.000 o 30.000 treballadors quan fa dos dies declares
beneficis astronòmics i la teva empresa ha rebut milions en ajudes
públiques (SEAT) em sembla d’un cinisme que fa por, tant bé no
anirà l’empresa si no pots regalar un mes (o dos) dels teus
beneficis a l’estat i per tant ajudar a que la caiguda sigui tant
forta, però que sabré jo si no soc economista...
Com he dit al principi la societat en general va per davant, la gent
s’ha adaptat bé a les mesures imposades (d’imbècils n’hi ha a
tot arreu), si bé al principi es va generar una mica de caos en els
supermercats i algún carallot es espensava que havia d’omplir el
rebost com si haguèssim de passar un hivern nuclear dins un refugi,
mica en mica la cosa va tornar a la «normalitat», l’únic que hem
de fer per anar a comprar és fer una cua per no omplir els
establiments i llestos, altra cosa és el tema de la mobilitat, de
veritat cal anar a la segona residència quan el govern (el català
en aquest cas) et recomana, et demana, t’implora que et quedis a
casa, als telenotícies cada dia n’expliquen algun cas i
sincerament, hi ha gent molt curteta, però clar, el que no s’entèn
és que es vulgui confinar a la gent però dilluns toca treballar, i
omples metros i autobusos... sincerament la meva opinió és que la
gent hagués acceptat un confinament total, i això enllaça amb el
que he dit abans de les empreses... posa-ho fàcil, per norma general
els empresaris no volen tancar le seves empreses i enviar gent a
l’atur.
Lo del sector sanitari és un altre món, sí, ja sé que hi ha
moltes altres empreses/sectors imprescindibles (alimentació,
subministres diversos etc..) però és evident que no és el mateix,
el que estan soportant aquests dies aquesta gent que treballa als
hospitals és una animalada, no tan sols els metges i infermeres sinó
tota la gent qe hi treballa (manteniment, cuines, neteja..), si no
vaig errat es diu que per cada soldat al front n’hi ha tres més a
la reraguarda per tal que no li falti de res, no sé quina és la
propoció en un hospital però crec que el paralelisme és encertat,
ho sé perquè he vist un hospital «per dins», fa poc que s’ha
començat a especular que en algunes UCIS s’ha hagut de fer triatge
de pacients tenint en compte la gravetat i, per tant, les seves
possibilitats de supervivència, certament és una mesura dràstica
però si realment és així més val que ens anem calçant, si
s’arriba aquest punt imagineu el col·lapse que tenen allà dins,
i sé per experiència pròpia que els metges fa dues setmanes ja
sabien el que els hi estava a punt de caure al damunt, per això em
costa tant de creure que els de dalt no ho sapiguéssin, en el fons
doncs arribo a la conclusió que segurament ho sabien, que han actuat
tard és evident i torno el que deia al principi, càlcul
electoral/polític o ineptitud, jo crec que ineptitud, bàsicament
perque varen creure que la ciutadania no acceptaria el que s’havia
de fer, la qual cosa s’ha demostrat falsa, la gent s’ha fet
càrrec del que hi ha i demana més mesures, tot plegat em porta a
pensar que els que prenen les decisions no coneixen ni de lluny la
gent del país que governen.
I mal els hi pesi a alguns la Generalitat (amb els seus errors) també
va per davant del govern estatal.
